*jagant

[ʤaɣánt] subst. *jaganta (f.) [ʤaɣánta] gegant 1. Ésser fabulós, d'estatura i força enormes. Especialment els de la mitologia grega.

ex: Diga'm, pare: era un ogre o un *jagant?

cast. gigante. 

2. Persona desmesuradament alta.

ex: És un *jagant i no li fa el bàsquet? Quina contradicció!

cast. gigante. 

3. Cadascuna de les figures d'home o de dona, de gran estatura – ninots de fusta, cartó i vestits de tela, de grans proporcions–, que són portades en certes processons i festes populars.

ex: I els *jagants, que vagen davant del tot de la *provessó!

4. fig. Persona o obra extraordinària, colossal

ex: És un *jagant! Un geni de la matemàtica! 

cast. gigante. 

5. gegantí adj. generalment d'una sola desinència m. i f. Extremadament gran.

ex: La porta del Palau era *jagant.

cast. gigante, gigantesco. 

ETIM.: del llatí vulgar *gigante, mat. sign. des del llatí clàssic gigas, -ntis, i este, del gr. γίγας, -αντος (gígas, gígantos), mat. sign.

hipòtesi:

Sembla que tot i estar documentat des de el s. XIV, en paral·lel amb gigant, la [a] àtona dóna pistes sobre una confusió entre [a] i [e] per haver passat per una [ə]: [ʤiɣánt] > [ʤeɣánt]  > [ʤəɣánt] > [ʤaɣánt].

*jagants a la porta de Santa Maria (font: Oliva, història fotogràfica)