dijous, 26 de maig del 2011

espixorrar-se

[aspiʃoráɾse] v. pron. 1. Regalimar.
ex: De tant com plovia, l'aigua s'espixorrava per les parets.
2Compixar-se; riure amb soroll o amb grans contorsions.
ex: Sempre que obria la boca m'espixorrava de riure.
cast. mearse.
ETIM.: derivat de pixar, d'un radical onomatopeic [piʃ-] (cf. el fr. pisser, it. pisciare, etc.).

de plantó

loc. adv. Estar dret i sense moure's d'un lloc.
Ex: Poseu-vos de plantó quan entre el professor.
Estar de plantó: estar aturat dempeus.
Fer estar de plantó: fer esperar aturat a un lloc.
El plantó és el soldat que està dret per guardar o per complir una consigna.
En aquest sentit, estar de plantó: estar dret complint un servei o consigna militar.
Pres del cast. plantón

A tiri *bandiri

loc. adv. Fer una acció o una cosa arreu, de mala manera, sense planificar, sense posar l'atenció, el trellat, necessaris en allò que hom fa, irreflexivament.
Ex: Hala! A tiri *bandiri! I penses que fent-ho d'eixa forma trauràs trellat?
L'origen de l'expressió és incert. Sembla ser una expressió en català oriental, imperativa: Tiri (tire vosté), Baldiri (nom d'home documentat al DCVB). Segurament per algú (Baldiri) que quan tirava –en un joc segurament–, ho feia sense parar atenció. No coneixem les circumstàncies del fet. És una expressió lexicalitzada , emprada sense saber-ne el sentit estricte. És pròpia d'Oliva.
Sinònims: a burro barra, a la babalà.
MCGM

A burro barra

Fet arreu, sense atenció, sense planificar.
Ex: Si fas els exàmens a burro barra, no aprovaràs mai.
L'expressió sembla relacionada amb el temperament dels ases, de vegades impredictible. I amb "barra": maxil·lar inferior.
JC

*viri

[víɾi] sust. m. Verí.
Ex: La serp li va soltar el viri.
Mal geni; caràcter:
Ex: Mal viri té la dona!
cast. ponzoña, veneno.
ETIM.: del llatí vg. *venīnu, var. del clàssic venēnum; sembla format per regressió damunt verí (pronunciat virí) per haver-se interpretat la terminació de verí com si fos un sufix diminutiu.
S'usa per dir que una persona és emprenedora, o que un animal té força; exemples d'això seria "mira com trau el viri", la locució tindre viri o traure viri seria per expressar això.
MLC
Quan una persona és nerviosa, planta cara i és cul coent també se li diu que és virinosa.
MCGM

*fredat

[fɾeðát] feredat subs. f. 1. Horror, por intensa.
Ex: Vicentet *fea fredat. Només vore'l els xiquets amollaven a córrer.
cast. grima
2. Gran admiració barrejada d'espant.
Ex: Li tinc *fredat; sempre té les idees més bones.
ETIM.: del llatí ferĭtāte, ‘feresa’.
LLN, MCGM

*ferèstic

[faɾέstik] o  [faðέstik]  adj. Feréstec; salvatge, indòmit; que fa feredat.
Ex: Animal *farèstic, més que animal! Per què fas eixes coses?
cast. terrible,  salvaje.
Var. form.: feréstic
ETIM.: del llatí fĕrus, ‘salvatge’, i considerar la terminació com a presa de forest ‘bosc’ (o sia, que feréstec equivaldria originàriament a ‘boscatà’).

*encotnar-se

[ankonnaɾse] v. pron. Tancar-se o mantenir-se ferm en una decisió o en una actitud.
Ex: Mira, que s'ha encotnat i no el traurà d'*ahí.
Etim.: verb construït sobre cotna 'Pell gruixada i forta', del llatí *cŭtĭna, derivat de cutis, ‘pell’
"Estàs *anconnat en tal o qual cosa " quan estàs obsessionat per *algo.
XRO

rampa

[rámpa] subst. f. Paràlisi dolorosa i transitòria de certs músculs, principalment de la cama o del braç, per defecte circulatori;
Ex: Ai, quina rampa més dolorosa!
cast. calambre.
ETIM.: probablement del germ. *hramp (var. gòtica del fràncic kramp), ‘estrenyedor’
També se li diu rampa al dolor causat per un espame muscular involuntari. Pero com que en castellà li diuen "calambre", busca qui t'ha pegat.
SMS

*xènvit

[ʧέnvit] subst. m. Gelat en forma rectangular col·locat entre dues galetes de neula.
Ex: Qui vé a fer-se un "xenvit a la Ibense?
cast. corte
ETIM.: de l'anglés sandwich
Antigament feien un trosset de gelat, i li deien xènvit! Per deformació, a ma casa sempre que han dit anar a fer-se un gelat han dit "Anem al xènvit?"
MLC