dimecres, 25 de maig del 2011

Quina tora!

Expressió de son.
Ex: Oh quina tora!
No hi ha cap definició que s'acoste al nostre mot tora [tɔ́ɾa]: planta verinosa, protuberància del terreny… o forma de pronunciar Torah –la Bíblia jueva, els cinc primers llibres de l'Antic testament–. Potser també una antiga forma relacionada amb aturar –en castellà, atorar–.
ETIM.: del llatí vg. *attūrārevar. de obtūrāre‘tapar’, ‘impedir el moviment’.
MTG

Estar entelant

Endormiscar-se.
Com si se li posara un tel als ulls.
Quan algú està a punt d'adormir-se, se li tanquen els ulls, diem que "està entelant".
La paraula "entelar" l'he sentida en referència a una tercera persona: "Mira eixe bebé.. pobret, està cansaet, ja està entelant".
ACP

Ser un *bisquet

Es diu d'un xiquet llest –que mira de reüll, amb intel·ligència–.
vegeu *bisco

*minro

adj. exclamatiu i admiratiu. Vindria a equivaldre a quin.
Ex: *Minro mantecao ham montat.
Ex: *Dien que era falderet... i minro *galulo s'ha fet.
Sembla ser una variant formal de manro, tot i que acompleix sempre la funció adjectiva, és a dir que acompanya el nom i el qualifica.
VL, ACP, APM

Ai, manro!

Exclamació per expressar disgust o disconformitat, dita amb to irònic.
Ex: Ai, manro! I això t'ho creus?
ETIM: desconeguda, tot i que hi ha un joc amb aquest nom.
VCP, MCGM, APM
Definició provisional

escarotar

[askaɾotáɾ] v. tr. Avalotar; moure escarot o produir espant, enrenou, aüixar, fer fugir (els animals, etc.).
Ex: No m'escarotes a la gent que no hi ha per a tant.
cast. alborotar.
v. pron. escarotar-se Desbandar-se.
Ex. L'haca es va escarotar quan va vore la serp.
ETIM.: derivat de escarot.
MASF

escarot

[askaɾɔ́t] subs. m. Enrenou, avalot.
Ex: Has vist l'escarot a la porta del col·legi?
cast. alboroto.
Feredat, espant.
Ex: Quin escarot quan va començar la guerra!
cast. espanto.
ETIM.: del germ. skara, ‘tropa’, com el prov. esqueira, l'italià schiera, l'ant. fr.eschiere, etc. L'evolució del significat de ‘tropa, esquadra’ a ‘soroll de crits o paraules’ passa pel soroll que feia tanta gent junta.
MCGM

Fer *enquetar

Fer inquietar: fer enfadar.
vegeu *enquetar

*enquetar

[aŋketáɾ] v. Irritar, enfadar.
Ex: Estava molt *enquet *en tu. No em faces *enquetar que serà pitjor.
v. pron. *enquetar-se Irritar-se, enfadar-se, empipar-se.
Ex: La dona aquella *s'enquetava per no res.
Var. form.: enquietar; inquetar.
ETIM.: pres del llatí inquiētare, 'causar inquietud'. En cat. or. hi ha el verb enquetiar: molestar, del mateix origen.
ACP

*embeltir-se

[ambeltíɾse] verb pron. Condormir, endormiscar-se, ensopir-se; llevar les forces vitals d'una manera suau.
Ex: Vaig anar *embeltint-me a poc a poquet i em vaig adormir.
cat. or.: esbaltir-se
mallorquí: abaltir-se, embaltir-se [əmbəɫtíɾsə].
El valencià ha interpretat els sons vocàlics neutres del mallorquí per analogia.
cast. amodorrarse, adormecerse, desmayarse.
ETIM. incerta.
Més informació al DCVB: esbaltir-se,
MCGM

*cloixit

[kloʃít] adj. *cloixida (f) Cruixit; molt cansat, extenuat
Ex: Estic tota *cloixida d'haver anat tot el dia arreplegant taulells.
cast. molido, quebrantado.
ETIM.: adjectivació del part. pass. de cruixir, del fràncic krostjan, mat. sign.
VCP