Xiquetes, veniu a sopar…

Xiquetes, xiquetes
veniu a sopar;
demà jugareu.
La lluna i el sol,
no els acabareu.
La canta ma mare.

Les xiquetes que van a costura…

Les xiquetes que van a costura

fan puntetes fan puntetes

coixinet, coixinet,

si tu sapieres les penetes

que mos fas passar

li diries a la mare mestra

que mos deixe anar a jugar

i d'aquelles minyonetes

que s'amaguen al replà

sola sola sola Faaaaaaaaa
Que repiquen les campanes
per aquell pobre capellà.

Mon pare cantava esta cançó a la meua filla, que son pare li cantava a la seua filla (ma tia); És una cançó de costura i l'he sentida a dones molt majors quan jo li la cantava a la meua filla. La gràcia és que és en valencià (si recordem, almenys en la nostra època, tot era en castellà).
vegeu costura

FMB

Tonadeta de joc per a nadons (5)

Mixonetes,
rapatotetes,
vindrà un gatet	que vindrà el gatet	vindrà el gatet
i es menjarà les sopetes.	i farà sopetes...
No se les menjarà?
xap-xap-xap.
MJLV	ETM	RM

Versions alternatives:

Mixonetes,

rapapotetes,

el sabut del gat,

ja s'ha amagat,

xap xap xap xap...!

Rapa moixetes,
vindran les gatetes,
és mengaran les sopetes,
i et faran xap,xap,xap.
RM, PSM

gori-gori

[gɔ́ɾiɣɔ́ɾi] subst. m. (familiarment) 1. Cant fúnebre, absoltes; referència a la mort, al soterrar/enterro.

2. Joc de rapidesa que consistia a tocar arbres per tal de no "morir".

ETIM.: onomatopeia que estrafà el cant gregorià de les exèquies, és a dir de mots llatins usats en el miserere (salm 50) i altres cants funerals.

Diàleg dels informants:

– Ma mare li diu a la meua filla: " si no menges gori.gori al cementeri"

– Quan jo era menuda eixa malaltia [el crup] era mortal, deien que t'agarrava una tos sorda que oprimia dalt del pit i gori-gori.

– Ma mare diu que el gori-gori en Oliva era un joc d'abans en el que s'acaçaven i tocaven els arbres.

PSM, MAFS, MCGM, FMB. RM

Últim puça!

Expressió que s'empra per començar a jugar a córrer. També es fa servir per a expressar amb ironia una acció que cal fer ràpidament.

Una carrera.Uns xiquets... Últim puça!!! i primer poll!

RM

Despatxar hostes

Ser desagradable, incòmode, no tindre gràcia per fer alguna cosa o per emprendre i mantenir un negoci..

Diàleg dels informants:

– Quan un seient és incòmode

– Despatxar hostes? Jo he escoltat (i només a Oliva; també a altres localitats de la Safor) Despatxar hòsties, en el sentit per exemple que ho has dit tu, o també per dir que una persona no té gràcia per a un negoci d'atenció al públic: És que fulano despatxa hòsties.

– És posssible que "hostes" no ho identificaren amb "huéspedes" (sobretot els joves) i "hòsties" la trobaren com comodí?

– Podria ser, […]. Jo també ho he pensat. Potser la gent no sap què vol dir hostes, i de despatxar hostes se'n passa a despatxar hòsties que sí que coneix la paraula.

– Ho dic perquè ma uela ho deia bé i m'explicava el que volia dir l'expressió.

MCGM, MLC

Si fóra llavor l'enveja…

Si fóra llavor l'enveja 
i aigua fóra la malíccia 
i fóra camp el teu odi, 
rejudes quina collita!
XL

vincle

[víŋkɫe]  1. subst. m.  Obligació o càrrega perpètua sobre el domini de certs béns.

cast. vínculo. 

2. vincla [víŋkɫa] (f. per analogia) subst. i adj. Subjecte  a obligació sobre el domini de béns.

ETIM.:.: del llatí vincŭlum, ‘lligam’ i aquest, de vĭncīre 'lligar'.
vegeu povil
diàleg de l'informant:

Ma mare, quan li deien, "És povila la teua filla?" Ella contestava "Povila i vincla".

XL

povil

[povíɫ] povila (f) pubil, pubill subst. i adj. 1. Fill únic o filla única d'una casa.

cast. hijo único.

2. f. La filla major d'una casa; l'hereva d'una casa on no hi ha fills mascles.

cast. heredera.

3. per ext., m. i f., Hereu.

cast. heredero.

ETIM.: del llatí pupīllu, -īlla 'pupil, menor d'edat'

També és un malnom d'Oliva
vegeu vincle

Ma mare, quan li deien, "És povila la teua filla?" Ella contestava "Povila i vincla".

XL