albarzer

[alβaɾzéɾ] subst. m. esbarzer Planta rosàcia espinosa, Rubus fruticosus. El que hi ha a Oliva és el Rubus ulmifolius.

Ex: Es va enganxar en un *albarzer i va vindre fet un sant Llàtzer.

cast. zarzamora.

ETIM.: de barzer, precedit de l'article aràbic al-; potser d'un preromà hispanopirinenc, segurament no indoeuropeu, probablement emparentat amb l'oc. barta 'bardissa' i el cat. i cast. barda 'cleda'. (GDLC)
JC

albarzer Rubus ulmifolius 

*angilaga

[aɲʤiláɣa] subs. f. Argelaga. Planta lleguminosa i molt espinosa (Calycotome spinosa, Ulex europaeus, Genista scorpius i Ulex parviflorus).
Ex: Pastorets i pastoretes,

feu-me *nyenya que tinc fred

No me la feu d'*angilagues,

feu-me-la de romeret.

cast. aliaga

ETIM.: de l'àrab hispànic arjilāqa.
És mel·lífera i els agrada molt als conills quan és tendra.
JC

angilaga ulex parviflorus

menejar

[meneʤáɾ] v. tr. Moure d'un costat a l'altre

Ex: Meneja una miqueta l'arròs.

cast. menear, revolver.

v. pron. menejar-se Obrar de pressa, amb promptitud.

Ex: Meneja't! què esperes?

Tractar o intervenir en un assumpte.

Ex: Tranquil·la que ja em menege jo i t'ho resoldré.

cast. menear, manejar.

cat. or. remenar

ETIM.: derivat de menar, del llatí mĭnare, ‘amenaçar’, ‘conduir un ramat’.

desvanir-se

[dezvaníɾse] v pron. alegrar-se molt, sentir molta satisfacció; esvanir-se, devanir-se, enorgullir-se.

Ex: Està desvanit perquè el seu fill ha aprovat les oposicions.

cast. envanecerse.

ETIM.: de esvanir, per canvi de prefix.

Del sentit d'envaniment a la nostra parla s'ha passat al de satisfacció i alegria.

romangó

[romaŋgó]  romangona (f) subst. i adj. Apel·latiu afectuós que es fa als xiquets i a les xiquetes d'intel·ligència desperta i molt xarradors.

Ex: Esta xiqueta està feta una romangona, ho xarra tot.

ETIM.: Segurament en relació amb romangar / arromangar i per extensió amb romana i romancera.

arromangar

[aromaŋgáɾ] v. tr. Arremangar.

Ex: Arromanga-li els camals, que no se'ls banye.

v. pron. arromangar-se

Ex: Em vaig quedar en els ull com a plats quan es va arromangar tota *arromangà!

ETIM.: és dubtós si és pres del cast. arremangar o si és una formació paral·lela a la del mot castellà, que evidentment es deriva del llatí manĭca, 'mànega'.

Ser de Pixa-roglets

Ser d'un poble molt menut, poc important.

*sarvatxo

[saɾváʧo] subs. m. Fardatxo; reptil sauri de l'espècie Lacerta ocellata. Els que hi ha a Oliva són laceta lepida.

Ex: Els *savatxos em fan *fredat perquè es planten i mosseguen.

cat. or. llangardaix.

cast. lagarto

ETIM. probablement d'un encreuament de l'àr. ḥardûn, íd., i el preislàmic sarvatxo, mot també dels parlars meridionals, del gr. bizanti saurákion (σαuρáκιον), dimin. de saûros (σαûρος), saúra (σαúρα) 'llangardaix', amb tractament mossàrab del sufix.
JC

sarvatxo lacerta lepida

*segrentana

[seɣɾentána] sargantana subst. f. Sauri de diverses espècies del gènere Lacerta; és el nom de les espècies de poca corpulència, sobretot de la Lacerta muralis (mentre que les de més grossària s'anomenen llangardaix o lluert).

Ex: Puja per les parets com una *segrentana.

cast. lagartija.

ETIM.: probablement d'un derivat llatí vg. *lacartāna de *lacarta (clàssic lacĕrta), ‘llangardaix’, amb la l- canviada en s- per creuament amb noms d'altres rèptils com serpent, salamandra o els de la família del cast. sabandija. (DCVB)

D'un preromà *lakartana, dimin. del preindoeuropeu *lakarta amb el sufix iberobasc -na, probable base del ll. lacerta 'llangardaix', amb encreuament progressiu amb el protobasc seguandílea 'sargantana'. (GDLC)

fussar

[fusáɾ] v. tr. Furgar; remoure, punxar, escorcollar, xafardejar, tafanejar; als animals, alçar o remoure la terra amb el morro.

Ex: Es fussa el menjar; es fussen els caixons; es fussa la ferida; es fussa el nas; es fussen els assumptes dels altres…; els porc i els senglars fussen la terra.

ETIM. verb construït sobre el subst. fus, del llatí fūsu 'fus'
vegeu fus
CPG

Pis pissiganya

Pis pissiganya,
oli de la ganya…
Filla pelingrera,	Filla pelegrina,	Filla pelingresa,
agrana’m esta casa!		"grana'm" esta casa!
Mare que no puc,
que tinc la mà encordà.	que tinc la mà cordà.	que tinc la mà encordada.
Qui te l'ha encordà?	Qui te l’ha cordà?	Qui te l'ha encordat?
El rei i la reina.
Passa un castelló.
Posa el peu		Posa els peus
dins del caixó!
APM	MLC	MAFS