bou

[bɔ̞́w] subst. m. Art de pescar que consisteix en una gran peça de xarxa composta essencialment d'una bossa o depòsit i de dues prolongacions anteriors i laterals que són estirades per dues barques.

ETIM.: del llatí bŏlus, ‘acte de tirar xarxes’

vegeu: *xèrcia, boltix

bou (font: DCVB)

bolitx

[boɫíʧ] subst. m. Art de pescar, de la mateixa forma que l'art de bou, però més menut i de malla més estreta.

cast. boliche.

 ETIM.: del gr. βολίδιον, dim. de βóλος ‘xarxa’, segons Coromines.

vegeu *xèrcia, bou

curri

[kúri] subst. m. Estil de pesca, que consistix a lligar hamets parats al llarg d'un fil i deixar-los arrastrant al ritme de la barca. 

ex. A l'estiu li agradava anar a pescar al curri.

ETIM.: del llatí cŭrrĕre 'córrer' o en aquest cas 'deixar córrer'.

VLO

*xèrcia

[sέɾsia] eixàrcia, xàrcia, xarxa subst. f. 1. Ormeig de pescar constituït per un teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o rombal, anomenada malla que permet al peix ficar-hi el cap, però no eixir-ne quan se'n vol retirar, perquè hi queda agafat per les ganyes.
2. Teixit de les xarxes de pescar, fabricat amb torçal de cotó o amb fil d'abacà, de cànem, de lli o, modernament, de niló.
cast. red.

ETIM.: del gr. ἐξάρτια, ‘aparells d'un vaixell’.

Xècies al sol a la platja d'Oliva (font: Oliva: història fotogràfica)

xèrcia

gambosí

[gambuzí] o [gambuzí] subst. m. gambosins (pl) Antigament era una espècie de nansa de boca estreta, feta de joncs, que serveix per a pescar anguiles en les sèquies. Actualment  és una bossa de xàrcia fixada a l’extrem d’una canya o d’un pal, semblant a un salabre

El gambosí s'utilitza per a agafar gambeta, carrancs i peixet menut (gambússies...) per a emprar-los com a *ascà (esca/esquer) en el moment de pesca.
vegeu salabre, *xèrcia

JC

gambosí

salabre

[saláβɾe] o [salɔ́βɾe] subst. m. Instrument de pescar que consisteix en una bossa de xarxa fixada a l’extrem d’una canya o d’un pal (DIEC). Serveix per a *salabrar el peix.

Ex.: En una mà sostenia la canya i en l'altra el salabre. Però hi estava tan ple de senill i el llobarro era tan gros que quan va intentar salabrar-lo es va soltar de l'ham.

ETIM.: incerta, però probablement d'una forma llatina *salābrum proposada per Corominas DECast, iv, 124. (DCVB)
vegeu gambosí

JC

salabre

rallar

[raʎáɾ] v. Llançar el rall; pescar amb el rall.
Ex: El dissabte aniré a rallar a la mar.
vegeu rall

Rallar

MAFS, JC

rall

[ráʎ] subst. m. Xarxa de corda que duu uns tubs de ferro a les puntes per què quan es llance a la mar faça caure el seu pes i queden els peixos dintre.

ETIM: del llatí radĭu, ‘raig’, que en el cat. occ., val. i alg. hauria convertit la ј en ʎ per falsa regressió o ultracorrecció.
vegeu *xèrcia, rallar

MAFS