[saláβɾe] o [salɔ́βɾe] subst. m. Instrument de pescar que consisteix en una bossa de xarxa fixada a l’extrem d’una canya o d’un pal (DIEC). Serveix per a *salabrar el peix.
Ex.: En una mà sostenia la canya i en l'altra el salabre. Però hi estava tan ple de senill i el llobarro era tan gros que quan va intentar salabrar-lo es va soltar de l'ham.
ETIM.: incerta, però probablement d'una forma llatina *salābrum proposada per Corominas DECast, iv, 124. (DCVB)
vegeu gambosí
vegeu gambosí
JC
 |
| salabre |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada