dimecres, 29 de juny del 2016

escòfia

[askófia] còfia subst. f. 1. Peça de roba de cap femenina, que el cobrix parcialment, generalment blanca i de mida petita, feta de tela, de randes o de cintes, el cap i que sol formar part de la indumentària de les dones de certs llocs i de l'uniforme de les infermeres, de les religioses, de les cambreres, de les assistents, de les criades, etc., com a complement de l'uniforme.
2. bleda Dit d'una persona ingènua o no gens espavilada;  mancada de caràcter, de decisió; de vigor, d'iniciativa.
ex. Quina escòfia! Sempre li la peguen. No compta mai els diners que li tornen.
ETIM.: d'origen incert, potser del llatí tardà cofia, ‘gorra’; en aràbic kūfiya tot i que no és paraula pròpiament aràbiga, malgrat d'estar estesa per molts de països musulmans.
Diàleg dels informants
–Sempre m'ho ha dit ma mare quan he fet alguna cosa malament o per ser massa vergonyosa. També són escòfies totes les dependentes de les tendes que no li han donat bé les tornes: "Ja s'ha quedat *en el canvi, *malascofia està feta!"
–Bova.
SPL, MMJ

dilluns, 27 de juny del 2016

rascló

[raskló] subst. m. 1. Au de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Rallus aquaticus) de 28 centímetres, plomatge gris blavós a les inferiors i castany (bru oliva a les parts superiors amb els flancs ratllats de blanc i negre, i el bec llarg i roig, que habita en pantans i aiguamolls.
2. rascló, -ona [rasklóna] fig. Infant amb unes característiques físiques i psicològiques que el predisposen a l'activitat i a l'entremaliadura.
ex. Veges tu, quin rascló! Ara em diu que no s'ha menjat ell el pastisset!
Diàleg de l'informant
Un xiquet flaquet que no para *quet?
CMN

dissabte, 4 de juny del 2016

Toca!

[tɔ́ka] interjecció exclamativa polivalent pròpia de la conversa informal; segons l'entonació i el context comunicatiu s'empra per a expressar alegria, entusiasme, incredulitat…; també expressa una invitació al moviment o al desplaçament. 
ex.: –Toca! Ja ha arribat! 
–Toca! Vols prendre'm el pèl!
–Toca, toca! Que ja són les dotze! 
Locucions sinònimes: Gràcies a Déu! Encara sort! Tant debò! No és seriós! No m'ho crec!; Ràpid! Afanya't! Anem! 
ETIM.: Imperatiu del verb tocar, d'origen onomatopeic (tokk), possiblement existent ja en el ll. vg. (*toccare), al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, colpejat.