Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA J. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA J. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de juny del 2013

Ja s'ha constipat…

Ja s'ha constipat [kostipát] la flor del Xiricull!
Expressió exclamativa irònica Expressa la falta de força o de salut observada en algú. Remet a les flors efímeres de la muntanya i se'n localitza el lloc de creixement al barranc del Xiricull.
Es pot relacionar amb l'expressió 'El delicat / la delicada de Gandia'
vegeu Xiricull
JSP

divendres, 6 de juliol del 2012

*joriola

joriola (font: MAFS)
[ʤoɾiɔ́la] vulgarisme *juriola, juliola, lluerna subst f. Peix de la família dels tríglids, espècie Trigla corax, de 30 a 40 cm. de llarg. Es caracteritza pel fet de tenir el cap voluminós i protegit per una cuirassa òssia amb agullons als opercles, dues aletes dorsals, la cua recta i les pectorals molt grosses, en forma de ventall i amb tres radis anteriors. Habita a la regió costanera de la plataforma continental, sobre fons arenosos i fangosos; abundant pel roquer, alguer i sapes de la costa, on es pesca preferentment pel mes de juliol. S'alimenta de mol·luscs i peixos menuts. 
cast. gallina de mar. 
ETIM: d'un diminutiu llatí *juliola, derivat de iulis, -ĭdis; segons algunes fonts sembla derivat de juliol, per l'època de l'any en què es practica preferentment la pesca d'estos peixos.
vegeu *joriol
diàleg de l'informant:
La "juliola" pronunciada "joriola" és l'espècie Trigla lucerna Linnaeus (denominada al llarg dels segles amb altres denominacions científiques com Trigla corax, usada en Introducció a la història d'Oliva. Totes dos denominacions llatines són sinònimes. Els tractats zoològics la solen denominar "Lluerna" però a la Safor, el Marquesat, la Marina (i més enllà que diria el clàssic) té el nom de juliola.
FXLI, MAFS

diumenge, 1 de juliol del 2012

*joriol

[ʤoɾiɔ̞́ɫ] vulgarisme juliol subst. m. El seté mes de l'any (31 dies) en el calendari gregorià.
ex: Sempre tornen pel *joriol. 
cast. julio 
ETIM: del llatí iūliŏlu, derivat dim. de iūlius. El francés també n'ha mantingut un diminutiu, juillet. Mes afegit per la reforma del calendari romà i que va ser anomenat així després de l'assassinat de Juli Cèsar, l'autor de la reforma, i perquè es pensava que havia nascut en aquell mes. En l'antic calendari romà es deia quintilis perquè ocupava la cinquena posició. Vulgarment passa a dir-se *joriol per harmonia vocàlica [u] > [o] i per dissimilació consonàntica [l] > [ɾ]. 

divendres, 8 de juny del 2012

joqueró

[ʤokeɾó] vulgarisme subst. m. Llit; lloc on es dorm.
ex: Hale! Prou per hui! Tots al joqueró! 
ETIM: del fràncic juk, ‘pal on es posen les gallines’ amb l'infix -er- que sol expressar conjunt i el sufix. augmentatiu/afectiu .
vegeu jóc

jóc

[ʤók] joca subst. m. Lloc on acostumen dormir; es diu pròpiament dels ocells i aviram, i per ext., dels altres animals i de les persones. 
ex: Quan va vore que totes les gallines eren al jóc se'n va tornar a casa. 
ETIM: del germ. fràncic juk 'jou; perxa per a objectes, pal on es posen les gallines'.

dimecres, 7 de març del 2012

Ja vorem si ix prunera o magraner

frase feta. Es diu per tal d'expressar la incertesa o o la poca confiança que se sent davant determinats fets o situacions.
MCGM

dimarts, 31 de gener del 2012

*jagant

[ʤaɣánt] subst. *jaganta (f.) [ʤaɣánta] gegant 1. Ésser fabulós, d'estatura i força enormes. Especialment els de la mitologia grega.
ex: Diga'm, pare: era un ogre o un *jagant?
cast. gigante
2. Persona desmesuradament alta.
ex: És un *jagant i no li fa el bàsquet? Quina contradicció!
cast. gigante
3. Cadascuna de les figures d'home o de dona, de gran estatura – ninots de fusta, cartó i vestits de tela, de grans proporcions–, que són portades en certes processons i festes populars.
ex: I els *jagants, que vagen davant del tot de la *provessó!
4. fig. Persona o obra extraordinària, colossal
ex: És un *jagant! Un geni de la matemàtica! 
cast. gigante
5. gegantí adjgeneralment d'una sola desinència m. i f. Extremadament gran.
ex: La porta del Palau era *jagant.
cast. gigante, gigantesco
ETIM.: del llatí vulgar *gigante, mat. sign. des del llatí clàssic gigas, -ntis, i este, del gr. γίγας, -αντος (gígas, gígantos), mat. sign.
hipòtesi:
Sembla que tot i estar documentat des de el s. XIV, en paral·lel amb gigant, la [a] àtona dóna pistes sobre una confusió entre [a] i [e] per haver passat per una [ə]: [ʤiɣánt] > [ʤeɣánt]  > [ʤəɣánt] > [ʤaɣánt].
*jagants a la porta de Santa Maria (font: Oliva, història fotogràfica)

dissabte, 10 de desembre del 2011

Jo sé una cançó…

Jo sé una cançó
de fil i cotó
que els àngels li canten al Nostre Senyor


amb una guitarra


i amb un guitarró.


Em gite amb ma *uela
i li pixe el faldó.



Ma *uela s'enfada


i li dóna un rentó.

Me'n vaig a la plaça


i em compre un meló.


Em menge la molla

Me menge les figues
i tire el *peçó.

i tire el *peçó.
RM, JM, JMN

dijous, 28 de juliol del 2011

jaç

[ʤás] 1Objecte que serveix de llit; llit rudimentari; qualsevol cosa disposada per a jaure-hi damunt.
ex: Durant la guerra dormíem en un jaç.
cast. yacija.
2Cau d'un animal; lloc on acostuma de jaure un animal.
cast. cama, yacija.
ex: El gos s'ha fet el jaç xafant la brossa.
3. Fullaraca i palla de què es cobreix el sol de l'estable perquè servisca de llit a les bèsties i absorbisca llurs excrements.
ex: Mon *uelo li *fea el jaç a l'haca.
cast. cama.
ETIM.: del llat. *jacium, mat. sign.
MCGM

dijous, 14 de juliol del 2011

Jugar al joc del mut…

Jugar al joc del mut,
el que parla està perdut.
Ma tia m'ho deia quan ens gitàvem, per fer-me callar i dormir.
MCGM

diumenge, 10 de juliol del 2011

Ja plou, ja plou…

Ja plou, ja plou,
ja plou, caragol,
la lluna i el sol.
Ja plou aigua menudeta
Ja plou aigua xicoteta
la barqueta se'n va al vol
la barqueta se'n va al port
com si fóra Marieta
que el seu nóvio no la vol
Ja plou i plourà,
farem un replà
de plata i romer,
de pedra i morter
catxutxo, catxutxo
com un garrofer.
MCGM, SA, PSM

dimecres, 22 de juny del 2011

Jovades

[les ʤováesLes Jovades toponPartida i actual polígon industrial. Enclavament ibèric i excavació arqueològica on es varen trobar 30.000 fragments de cadufs (qadus). Segons Coromines és un derivat molt productiu en toponímia. 
A les terres valencianes (Vall de Laguar, Cocentaina, La Font d'En Carròs, Alacant…) arrela d'ençà de les instruccions que dóna Jaume I sobre la forma de repartir la terra entre els conqueridors, compensats mitjançant aquesta mesura agrària, amb centenars d'exemples en les pagines del Llibre del Repartiment.
jovada: Extensió de terra que llaura normalment un parell de bous en un dia.
cast. yugada
E nós dixem: Nós uos mostrarem ara a partir la terra, e farets-ho axí com se féu a Maylorques, que d'altra manera no's pot fer: uós baxats la jouada a VI cafiçades, e haurà nom jouada e no u serà, Jaume I, Cròn. 289.
ETIM..: de jova 'parella de bous junyits per a llaurar'. del ll. iŭga, pl. de iŭgu 'jou'.
diàleg dels informants:
– Hi ha partides amb noms interessants. Les Jovades: jovada és el que tarda un coble (en castellà: yunta) de bous a llaurar un camp en un dia. L'animal insígnia de Júpiter (també anomenat Iovis) era el bou.
– Jo he escoltat amb una altra partida. A ma casa sempre s'ha dit, "Si no tens sort tindràs jovades".
– Una jovada s'entenia com la quantitat de terra que podien llaurar dos bous en un dia.
– Jovades també és una unitat de mesura ara no sé exactament quantes fanecades.
– 1 jovada = 6 cafissades = 36 fanecades.
VCP, MLC, JL

divendres, 3 de juny del 2011

Jo tinc una marjaleta en Piles…

Jo tinc una marjaleta en Piles
tota rodejada de parres
i en mig una figuereta
i una solcaeta de faves...
MAFS

Ja t’ho he dit massa voltes…

Ja t’ho he dit massa voltes
que no m’entres pel corral
que tinc les gallines lloques
i que mespantes el gall.
MAFS

dijous, 2 de juny del 2011

jugarrí

[ʤuarí] subst. i adj, jugarrina (f) Juganer. Que està sempre jugant.
Ex: Este xiquet tan *jugarrí no faria mai els deures.
cast. juguetón
ETIM.: del llatí iŏcāre, ‘divertir-se amb burles o facècies’, que en llatí vulgar prengué el significat de ‘dedicar-se a un joc’ substituint al clàssic ludĕre, així com iŏcus va substituir a lūdus ‘joc’. amb un acabament poc freqüent en-arrí, que recorda el sufux basc -arri / -ari que expressa la condició, l'estatus. Cal documentar-la.