jaç

[ʤás] 1. Objecte que serveix de llit; llit rudimentari; qualsevol cosa disposada per a jaure-hi damunt.
ex: Durant la guerra dormíem en un jaç.
cast. yacija.
2. Cau d'un animal; lloc on acostuma de jaure un animal.
cast. cama, yacija.
ex: El gos s'ha fet el jaç xafant la brossa.
3. Fullaraca i palla de què es cobreix el sol de l'estable perquè servisca de llit a les bèsties i absorbisca llurs excrements.
ex: Mon *uelo li *fea el jaç a l'haca.
cast. cama.
ETIM.: del llat. *jacium, mat. sign.
MCGM