Fer jaç

loc. verbals lligades a l'acció excessiva, sense control, que no s'atén al trellat, a la prudència o al sentit comú.

Fer jaç alguna cosa: desfer-la, trencar-la, esmicolar-la.

ex. El gos havia fet jaç el tapet.

Fer jaç d'alguna cosa: Emprar molt una cosa o repetir una acció amb entusiasme; gastar-la en abundància.

ex. D'ençà que li van regalar la bici se la fa jaç.

Fer-s'ho jaç: gaudir molt amb alguna activitat.

ex. - S'ho fa jaç a la piscina.

Fer-se'n jaç: o menjar sense parar amb gana o amb gust.

ex. Se'n *fea jaç, de menjar faves.

vegeu jaç

MCGM, FMB, CMN, APM