desbravar

[dezβɾaváɾ] esbravar esbraveir v. tr. 1. Fer perdre la bravesa; fer cessar de ser brau; amansir, domar; capar.

ex: Vols desbravar-lo? Endus-te'l a l'hort a cavar.

cast. desbravar, domar, castrar.

2. Esbravar; fer perdre la força interna (de calor, de grau de fermentació, etc.); pron. Perdre la bravesa, desventar-se el vi, la cervesa, la gasosa, etc.: evaporar-se el seu alcohol, gas, etc.

ex: Qui s'ha deixat el tapó obert? La cervesa s'ha desbravat!

cast. esbravar, desventar

ETIM.: de brau, d'origen incert, podria ser el resultat d'una alteració del ll. barbărus 'bàrbar, ferotge' en *barbrus, *babrus, *brabus, més el prefix des- amb de 'llevar', 'desfer'.

diàleg dels informants:

–Es desbraven animals o líquids amb gas, i també persones que són molt "fortes".

–Desbravar-se s'usa tant al Principat com a València. Al Principat diuen més "esbravar-se".

MCGM, FMB