*samorra

[samóra] salmorra subst. f. Aigua saturada de sal; solució aquosa de sal amb la qual es pot tractar aliments per tal de conservar-los. 

ex: Tomaques, pebreres, cebes, penques… i raïmet de pastor en *samorra. Què bo!

cast. salmuera. 

ETIM.: el llatí sal mŭrĭa 'salmorra', que donà primer salmora, salmorar i després salmorra per influx de morro i el sufix -orro, -orra. Post. caiguda de la [l] per simplificació de l'agrupació consonàntica i per lexicalització.

CMN, JC, MCGM

*samorra (font: Kiko de Xàbia)

garreta

garreta

[garéta] sofraja subst. f. 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll.

ex: El va agarrar de la garreta i el va estirar.

cast. corva.

2. Referit als animals quadrúpedes, el buit o la part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll (al llaçó o garra de les cames de darrere) o al colze, anomenat també buit popliti.

ex: La garreta dels gossos quan són menuts...
cast.: jarrete, corvejón.

3. Peça o tall de carn de la garreta.

ex: Espere que la garreta de bou que m'has tallat no siga filosa com la del divendres passat!

cast.: morcillo

ETIM.: dim. de garra.
CMN

Ser de garreta curta

loc. verbal (loc. adv. modal) Dit d'una persona molt baixeta, menuda, curta de cames. 

També ser de la garreta curta o tindre la garreta curta.

vegeu garreta

diàleg dels informants: 

–Tindre el braç curt, aleshores ser baixet; el collidor que no arriba al caramull té la garreta curta. 

–És quan la llargària de les cames no està proporcionada amb el cos, per ser estes més curtes del que caldria. Una persona de garreta curta no té per què ser necessàriament baixeta.

–Fa referència a la garreta dels gossos quan són menuts... es diu que si un gos menudet té una garreta gran respecte al tamany del gosset, és signe evident de què serà un gos de tamany gran. 

–D'ahí vé l'aplicació més o menys divertida, irònica i fins i tot sarcàstica de dir-li a una persona que és de la garreta curta... Estem dient que és baixeta o que és poca cosa. 

–A una persona de "la garreta curta", asseguda en una cadira o en un balancí, no li arriben els peus a terra.

MCGM, JB, XL,  CMN, PSM

Anar amb una sabata i una espardenya

loc. verbal (loc. adv. modal) No tenir cura en l'aspecte exterior.
vegeu arreu, malfargat, Ser una bona garronera
MCGM

ploguda

[ploɣúða] pluja subst. f. Acció de ploure; ruixada.

ex: Les plogudes de l'hivern sempre són bones.

cast. lluvia.

ETIM.: del part. passat del verb ploure en femení en paral·lel amb el femení de pluja o per mimetisme amb molts genèrics construïts a terminació -a del plural neutre llatí.

*plovisnar

[ploviznáɾ] plovisquejar, ploviscar, plovinejar v. intr. Ploure lleugerament, a gotes molt menudes.
ex: Ahir va passar tot el matí plovisnant.

cast. lloviznar.

ETIM.: valencianització del verb castellà lloviznar.
CMN