divendres, 23 de novembre del 2012

terme

[téɾme] subst. m. 1. Totalitat del territori que forma la jurisdicció d'un municipi, castell, etc.
ex: El terme d'Oliva és gran.
2. hort, defora Zona rural (en contraposició a poble); terreny agrícola on es treballa.
ex: Ecara que té més de huitanta anys, va al terme tots els dies.
cast. término.
ETIM: del llatí tĕrmĭnus, 'fita'.
El terme municipal d'Oliva té una extensió de 59,61 Km2 i limita amb les localitats següents: L´Alquería de la Condessa, La Font d´En Carròs, Piles i Vilallonga (de la Safor) i L'Atzúvia, Dénia i Pego (de la Marina Alta).
Localització del terme d'Oliva (font: Wikipèdia)

Vista parcial del terme d'Oliva


mixorreria

[miʃoreɾía] subst. f. Qualitat de mixorrer; acció pròpia de mixorrers.
cast. mojigatería, santurronería.
ex: No sé com pots aguantar tantes mixorreries.
vegeu mixorrer
RMM

mixorrer

[miʃoréɾ] mixorrera (f.) [miʃoréɾa] adj. i subst. 1. Dit de la persona molt beata que fa escrúpol de tot. 
cast. mojigato, santurrón.
ex: Què mixorrera! Té por de la vida!
2. Persona molt cerimoniosa i barroca, en certa manera un poc coenta.
ex: És una mixorrera! Parla com si fóra la reina.
ETIM: de mix 'gat domèstic', d'origen expressiu.
JB

mardà

[maɾðá] mardana (f.) [maɾðána] 1m. Ovella mascle destinat a la procreació, marrà; Mascle de llavor de la cabra.
cast. morueco; chivo
2. m. Xiquet que ha crescut, que ha passat físicament a l'adolescència.
3. m. i f. Persona o animal de gran corpulència (en to despectiu).
4. m. Home gran, gros; home poc actiu o sense reflexos.
5. f. Dona grandota i sense gràcia física.
6. m. i f. Persona gandula.
ETIM: variant de marrà, d'una arrel marr- preromana, potser ibèrica o d'alguna llengua preindoeuropea.
diàleg dels informants:
–Jo l'he sentida a Oliva sempre en el sentit de que el xiquet s'ha fet xicon (de corderet a borrego vaja).
–Mardà': home gran, voluminós, no necessàriament obés. No arriba a ser una expressió ofensiva, però reforça la idea d'algú més voluminós del habitual o del que fins aleshores havia estat: "Ei redéu, el teu veí, com a crescut! Quin mardà s'ha fet!' També al.ludeix a persona gran i més bé aparada, amb poca espenta. 
–Quan treballava a Xàbia, mardà solia emprar-se com a sinònim de gandul, de poc trellat.... No l'havia escoltada a Oliva (encara).
–Estic més d'acord en la definició de gandul que en la de voluminós. Un mardà no té per què ser algú gros. Pot ser un mardà primet. Un mardà és aquell que no es mou per a res, que li ho han de donar tot davant, com diria mon pare: "Redéu, alça't de la mecedora, que te se faran uns ous com el tio Sacarró".
–O també he sentit "mardana" crec que en el sentit de dona grandota i amb poca gràcia.
FMB, JM, RMM, ACP, NLN

mançana

[mansána] subst. f. 1. Espai urbà, delimitat per carrers Illa de cases.
cast.: manzana
ex.: D'ací dos mançanes, trobaràs eixa botigueta.
2, Botó. 
En desús 
ETIM: del llatí Mattiāna (mala), una classe de poma (der. del nom de Caius Matius (o Mattius), escriptor sobre agricultura, amic de Juli Cèsar). Variant de maçana, amb propagació de la nasalD'ací el castellà manzana 'poma'.
APM, FXLI

No patisques jopetí…

No patisques jopetí, 
que si has perdut les mançanes, 
els traus encà(ra) els tens ací!
Expressa situacions que tot i semblar-ho, no són tan desesperades com podrien semblar.
APM