dijous, 23 de juny del 2011

sumall

[sumáʎ] subst. m. Punt de fuga pel qual regalima l'aigua o qualsevol líquid.
Ex: Haurem de fer tot el mur de nou. Mira quins sumalls!
ETIM.: del radical sum– (vegeu sumar) més el sufix -all, del llat. -ulu, que expressa exigüitat.
Quan per exemple una canal de reg perd aigua per distints llocs diem que la canal té sumalls, llocs per on traspua l'aigua, que suma. Vocabulari relacionat: traspuar, degotís, gotimall, sumar...
AM

sumar

[sumáɾ] v. intr. traspuar Entrar o eixir un líquid pels porus o trencs molt prims d'un cos.
Ex.: Eixe botijó no és bo. No veus com suma?
cast. recalar, rezumar.
supurar Formar-se i vessar-se pus.
Ex.: Crida el metge. La ferida suma massa.
ETIM.: del mateix radical que el cast. zumo, ‘suc’; de l'àr. hisp. *zúm, i aquest de l'àr. zūm, originat des del gr. ζωμός.
diàleg dels informants:
– Quan per exemple una canal de reg perd aigua per distints llocs diem que la canal té sumalls, llocs per on traspua l'aigua, que suma.
– Una expressió relacionada: "El qui no suma, se n'ix"
– Jo si que ho havia escoltat.... sumar com a perdre aigua o un líquid d'un espai o recipient....
– Per cert.... nova accepció molt usada a la meua família fa anys... un malet suma.... és a dir tens una ferida que trau pus, o bé algo de líquid per la infecció/inflamació...
AM, JB, MCGM

*acòlic

[akɔ́lik] vulgarisme subst. m. acòlit, escolà, escolanet, El qui serveix la missa. Xiquet que serveix la missa o canta en el cor.
Ex.: Al *retor l'acompanyava un *acoliquet que portava el *sarpasser.
cast. acólito, monaguillo
ETIM.: de acòlit, per aplicació vulgar del sufix -ic; del llatí ecles. acŏlythus, mat. sign.  (< gr. ἀκóλυθος, ‘acompanyador, servidor’).

canyamel

[kaɲamέ̞ɫ] subst. f. canya dolça o canya de sucre Planta arundinàcia (Saccharum officinarum). Planta cultivada de la família de les gramínies, rizomatosa, que fa unes canyes robustes i massisses de les quals s’extrau el sucre.
cast. cañamiel, caña de azúcar, cañaduz.
ETIM.: del llatí canna mĕllis, mat. sign.
Fou un cultiu molt important per al comtat d'Oliva dels segles XV i XVI; s'extreia el suc de la canyamel en els enginys per a produir sucre i productes derivats. Era habitual trobar-ne als porrats o mercadets a tall de llepolia per als més menuts, junt a la regalíssia de bastó. Es pot plantar per fer-ne amb un trocet de canya que tinga almenys un brotet -prominència que ix dalt del nuc-, però aneu en compte que esgota la terra i se'n va com les carabasseres.
JC
canyamel saccharum officnarum

*caputxo

caputxos
[kapúʧo] subst. m. Penitent amb el cap ocult amb una cuculla o cucurulla, membre d'un pas (d'una confraria) de Setmana Santa.
Ex.: Eixirà de *caputxo el divendres Sant?
cast. nazareno
ETIM.: de l'italià cappuccio 'prolongació del coll de la capa de forma cònica per a rebatre sobre el cap', deriv. de cappa.

*retor

[retóɾ] vulgarisme subst. m. rector Sacerdot que regeix una església, i sobretot una parròquia.
Ex.: Han canviat el *retor de Sant Roc.
cast: párroco, cura.
Vulgarment, Capellà, sacerdot, prevere, religiós, encara que no tingai càrrec directiu.
Ex: Pensa que tots els *retors són uns malfaeners.
cast. cura
ETIM.: del llat. rectōre, ‘que regeix’.
JMN, JC

Qui no suma se n'ix

Expressa mala voluntat general, complicitat en un acte o en una situació que li resulta aliena o desagradable a qui la fa servir.
Ex.: Ja veig, ja veig! Ací qui no suma se n'ix!
diàleg del informants:
– L'expressió "qui no suma, se n'ix" la utilitzem per dir que necessitem tenir alguna vàlvula d'escapament (sumar un poc) per no "eixir-nos-en" (definitivament).
– A ma casa la utilitzem per a dir que tots tenim un defecte o altre, que ningú està "ben acabat".
MCGM, LLN

El pare vicari…

El pare vicari 
tancat a l'armari, 
*juant a pilota 
i resant un rosari. 
Ous ous ous, 
bones festes i bunyols. 
*Pals *retors caragols,
per a *mosatros bunyols
JMN

*andicció

[andiksió] vulgarisme subst. f. injecció, punxada Introducció a l'interior d'un organisme d'una solució o suspensió estèril per mitjà d'una xeringa o un instrument adequat. També es fa servir el subst. punxada.
"Andicció". Quan un va a punxar-se a l'ATS; a Oliva diuen que van a donar-li "l'andicció".
MAFS

Hi ha foc a ca Ximo?

Expressió irònica per tal de destacar la pressa injustificada que té algú.

Fem foc o fugim?

Expressa interrogativa d'indecisió. Invitació a prendre una decisió. 'Afrontem la situació o desistim'.
Fer foc sembla ser un gal·licisme: 'disparar'.
Què fem: foc o fugim? O bé: –Fem foc o fugim? L’expressió seria d’origen roder... (Toni Cucarella)
VCP