dimecres, 22 de maig del 2013

cacauer

[kakáwéɾ]  cacauera (f.) [kakáwéɾa]  subs. 1. Venedor de cacaues. Vulgarment: *cacauero.
ex. Ja no passa el *cacauero pels carrers.
cast. cacahuetero.
2. Persona que canta de nas o malament, en referència a la veu de reclam del venedor de cacaues.
ex. Què canta bé? però si és un *cacauero!
Malnom d'Oliva.

cacauera

[kakáwéɾa] subst. f. Planta herbàcia lleguminosa anual procedent d'Amèrica, de la família de les papilionàcies (Arachis hypogea), de fulles pinnades, piloses, de flors grogues i de fruit que madura sota terra en forma de beines amb diversos grans.
cast. cacauete, maní
cacauera (font: Infojardín)
vegeu cacaua, cacauer

cacaua

[kakáwa] cacau, cacauet  subst. f. 1. Fruit i llavor de la cacauera consistent en un llegum de clovella forta i gratellosa i de bessons blancs, arredonits, oliosos i amb un punt de dolçor; la solen menjar torrada o fregida amb sal.
ex. Va! Posa'm una cervesa i un platet de cacaues.
cast. cacahuete, maní.
2. vulgarisme Penis, sobretot en llenguatge infantil.
ex. Ai, el meu xic, que va *en la cacaueta a l'aire!
3. Expressió de sorpresa o d'aquiescència, amb ironia.
ex. Ah, cacaua! Ara sí que l'hem feta bona!
ETIM.: des del cast. cacahuete, d'origen americà, del nàhuatl tlalkakáwatl 'cacau de terra', comp. de tlal·li 'terra' i kakáwatl 'cacau', en femení.
VCP, LLN
cacaues
vegeu cacauera, cacauer

cagarritó

[kaɣaritó] cagarrita subst. m. 1. Excrement o trosset d'excrement, especialment el de forma arredonida o cilíndrica produït per animals menuts. 
ex. Quin desastre! El rebost, ple de cagarritons de ratolí! 
2. Qualsevol matèria que s'hi assemble en la forma o en la textura. 
ex. Prenia una medicina que era com cagarritons. 
cast. cagarruta
ETIM.: del llatí cacāre 'avacuar el cos', en rel. amb l'adj. grec κακός, -ή, -όν 'roïn, dolent, horrend, desagradable', en neutre plural κακά. la forma infixada expressiva despectiva -rrit- i el sufix diminutiu -ó.