corriol

[koriɔ́l] subst. m. Au (Charadrius sp) de formes arredonides i potes llargues, que habita especialment en les platges o en les riberes de l'interior.
cast. andarrío
Per extensió: xiquet prim i menut, molt actiu.
ex. Està fet un corriol, no para mai.
Etim.: derivat del verb córrer.

comentari de l'informant:

Corriol (pardalet menut que es veu vora mar, normalment agrupat en tres, quatre o més pardalets, a vegades deu o dotze...) Sol alimentar-se a vora mar, on la mar trenca l'ona, amb insectes/ crustacis molt menuts que porten o dipositen les ones). Una curiositat, niuen entre els muntanyars fent un xicotet clotet en l'arena sense cap protecció afegida.

JB

Corriol

rascló

[raskló] subst. m. 1. Au de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Rallus aquaticus) de 28 centímetres, plomatge gris blavós a les inferiors i castany (bru oliva)  a les parts superiors amb els flancs ratllats de blanc i negre, i el bec llarg i roig, que habita en pantans i aiguamolls.

2. rascló, -ona [rasklóna] fig. Infant amb unes característiques físiques i psicològiques que el predisposen a l'activitat i a l'entremaliadura.

ex. Veges tu, quin rascló! Ara em diu que no s'ha menjat ell el pastisset!

Diàleg de l'informant

Un xiquet flaquet que no para *quet?

CMN

rossí

[rosí] subst. m. 1. ant. Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que el de tir i més vigorós que el de carreres; servia per a caça i guerra, i solia ser cavalcat pels escuders. 

ex. Per a xarugar feia falta un rossí ben bragat.

2. Cavall vell, decadent i flac, de poc vigor per al treball.
ex. Mare, quin rossí! No te'n donaran ni un duro.

3. fig. Beneit, curt d'enteniment.

ex. Quin imbècil! Ja se sap, els rossins fan rossinades!

cast. rocín

ETIM.: desconeguda, però probablement derivat del mateix mot d'on procedeix ròssa
d'una base *rottia, probablement del germ. occ. comú rôtjan 'podrir-se'.
PSM

rossí (font: http://depoblet.blogspot.com.es)

*cagarnera

[kaɣaɾnéɾa] cadernera subst. f. Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids: Fringilla carduelis L. molt apreciat pel cant i la coloració. Cara de roig fosc amb els costats del cap blancs i la part posterior negra, amb una faixa groga i la coa negra amb taques blanques. Se sol trobar als camps i als horts; s'alimenta de llavors de card i d'altres plantes, i també d'insectes. És cantador i s'adapta a la vida de gàbia.

cast. jilguero. 

ETIM.: de cadernera (metàtesi de cardenera, que probablement ve d'una forma llatina *carduelaria, derivada de carduelis), amb contaminació de cagar.

cagarnera (font:viquipèdia)

conill

conill (2)

[koníʎ]  subst. m. 1. Mamífer rosegador de la família dels lepòrids, espècie Lepus cuniculus L.

cast. conejo.

2. peix ballesta, surer, porcell Peix de la família dels esclerodèrmids: Balistes carolinensis i Balistes capriscus.  És ample, planer, de 20 a 30 cm. de llarg, de color cendrós amb taques fosques.

cast. pez ballesta, pejepuerco blanco, pampo, escopeta

ETIM.: del llatí cunīcŭlu, conill.

diàleg dels informants:

Sí que l'he sentit anomenar i, és més, em van explicar que el nom li'l donen les dentetes sobreeixides que té com el conill.

FXLI, APM

conill (1)

mardà

[maɾðá] mardana (f.) [maɾðána] 1. m. Ovella mascle destinat a la procreació, marrà; Mascle de llavor de la cabra.

cast. morueco; chivo

2. m. Xiquet que ha crescut, que ha passat físicament a l'adolescència.

3. m. i f. Persona o animal de gran corpulència (en to despectiu).

4. m. Home gran, gros; home poc actiu o sense reflexos.

5. f. Dona grandota i sense gràcia física.

6. m. i f. Persona gandula.

ETIM: variant de marrà, d'una arrel marr- preromana, potser ibèrica o d'alguna llengua preindoeuropea.

diàleg dels informants:

–Jo l'he sentida a Oliva sempre en el sentit de que el xiquet s'ha fet xicon (de corderet a borrego vaja).

–Mardà': home gran, voluminós, no necessàriament obés. No arriba a ser una expressió ofensiva, però reforça la idea d'algú més voluminós del habitual o del que fins aleshores havia estat: "Ei redéu, el teu veí, com a crescut! Quin mardà s'ha fet!' També al.ludeix a persona gran i més bé aparada, amb poca espenta. 

–Quan treballava a Xàbia, mardà solia emprar-se com a sinònim de gandul, de poc trellat.... No l'havia escoltada a Oliva (encara).

–Estic més d'acord en la definició de gandul que en la de voluminós. Un mardà no té per què ser algú gros. Pot ser un mardà primet. Un mardà és aquell que no es mou per a res, que li ho han de donar tot davant, com diria mon pare: "Redéu, alça't de la mecedora, que te se faran uns ous com el tio Sacarró".

–O també he sentit "mardana" crec que en el sentit de dona grandota i amb poca gràcia.

FMB, JM, RMM, ACP, NLN

*joriola

joriola (font: MAFS)

[ʤoɾiɔ́la] vulgarisme *juriola, juliola, lluerna subst f. Peix de la família dels tríglids, espècie Trigla corax, de 30 a 40 cm. de llarg. Es caracteritza pel fet de tenir el cap voluminós i protegit per una cuirassa òssia amb agullons als opercles, dues aletes dorsals, la cua recta i les pectorals molt grosses, en forma de ventall i amb tres radis anteriors. Habita a la regió costanera de la plataforma continental, sobre fons arenosos i fangosos; abundant pel roquer, alguer i sapes de la costa, on es pesca preferentment pel mes de juliol. S'alimenta de mol·luscs i peixos menuts. 

cast. gallina de mar. 

ETIM: d'un diminutiu llatí *juliola, derivat de iulis, -ĭdis; segons algunes fonts sembla derivat de juliol, per l'època de l'any en què es practica preferentment la pesca d'estos peixos.
vegeu *joriol

diàleg de l'informant:

La "juliola" pronunciada "joriola" és l'espècie Trigla lucerna Linnaeus (denominada al llarg dels segles amb altres denominacions científiques com Trigla corax, usada en Introducció a la història d'Oliva. Totes dos denominacions llatines són sinònimes. Els tractats zoològics la solen denominar "Lluerna" però a la Safor, el Marquesat, la Marina (i més enllà que diria el clàssic) té el nom de juliola.
FXLI, MAFS

jóc

[ʤók] joca subst. m. Lloc on acostumen dormir; es diu pròpiament dels ocells i aviram, i per ext., dels altres animals i de les persones. 
ex: Quan va vore que totes les gallines eren al jóc se'n va tornar a casa. 
ETIM: del germ. fràncic juk 'jou; perxa per a objectes, pal on es posen les gallines'.

mújol

[múʤoɫ] llíssera subst. m. Peix de l'espècie Mugil cephalus, semblant a la llissa, amb el cap pla i la boca menuda.

cast. mujol

ETIM: del llatí mugĭle, mat. sign.

mújol

pap

pap (1)

[páp] subst. m. 1. Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells entre la gola i l'estómac; expansió voluminosa terminal de l'esòfag, on s'emmagatzemen els aliments. 

ex: El pardalet tenia el pap ple de llavoretes.

cast.: buche

2. per extensió. Part compresa entre la barba i el coll. 

ex: Què gros s'ha fet! Mira quin pap… I quina panxa!

cast. papera, lamparón. 

3. per extensió.Ventrell, estómac de persona o d'animal.

ex: I ell, al pap! No para mai de menjar!

ETIM: derivat del llatí infantil pappare 'menjar'.

pap (2)

gamell

[gaméʎ] camell subst. m. Quadrúpede remugant de l'ordre dels tilòpodes de la família dels camèlids, de cap menut, coll i cames molt llargues i esquena amb una o dues gepes.

cast. camello. 

ETIM.: del llatí vg. camellus, var. del clàssic camēlus i aquest del gr. κάμηλος (kámēlos), presa segurament de l'hebreu גמל o de l'àrab جَمَل (gamal). En el nostre cas amb [g-] reintroduïda segurament per contacte amb parlants d'eixes lllengües.

gamell comú (camelus dromedarius)

orso

[óɾso] ós subst. m. 1. Mamífer carnisser plantígrad del gènere Ursus, de pelatge abundós i cua molt curta.

cast. oso.

2. fig. Persona poc sociable, esquerpa.

ex: Quin orso! passa pel teu costat i… ni cas!

cast. huraño.

3. fig. Persona molt peluda.

ex: És un orso! L'hauries de vore en *tratge de bany! 

ETIM.: del llatí ŭrsu, mat. sign.

orso

*apaput

[apapút] puput palput subst. m. 1. Au de l'ordre dels coraciformes, de la família de les upúpides, espècie Upupa epops, de vora 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa o bru rosat, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap una cresta llarga d'un floc de plomes erèctils en forma de ventall, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat; és molt pudent 

cast. abubilla. 

*apaput

2. vulgarisme Pilositat genital femenina.

ex: I allí estava ella, tota arromangada mostrant *l'apaput.

ETIM.: del llatí upupa, mat. sign.

El gènere és variable: predomina el masculí. En el nostre cas el masculí ve de la confusió i l'atribució de la vocal de l'article femení la al radical, freqüent per vulgarisme: vegeu el cas a *anou. 

En valencià existeixen també les formes paput,  apuput i porput.

*coa

[kóa] cua subst. f. 1. Part posterior o prolongació més o menys llarga de la part posterior del cos de molts animals vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i conté les vèrtebres caudals o n'és la prolongació pilosa. 

ex: El gosset menejava la coa i lladrava.

cast. rabo

2. Conjunt de plomes rígides inserides a la part posterior del cos d'un ocell, al carpó.

ex: Si li plomes la coa, no volarà.

3. La part posterior i més prima del cos de certs animals, especialment dels peixos i ofidis; aleta caudal. 

ex: Va agarrar la mabra per la coa i la va soltar.

cast. cola

4. Formant del nom d'algunes plantes que tenen una forma que recorda una cua.

ex: Només podia, anava a la muntanya a fer coa de gat.

5. per analogia Apèndix, part d'una cosa, semblant per la forma, la posició o la inserció, a la cua d'un animal. 

ex: Un piano de coa? Vols un piano de coa? 

6. Filera de persones, d'animals, de coses posades l'una darrere l'altra, especialment de persones que esperen llur torn.

ex: Ie! a fer coa, com tots!

cast. cola

6. vulgarisme Membre masculí, penis.

ex: No pensa *en el cap, pensa *en la coa.

cast. rabo

ETIM.: del llatí vulgar cōda (contracció de cauda), mat. sign.

malnom d'Oliva: Cuot [koɔ́t]

nota:

És una de les moltes paraules que perden força davant la interferència dels castellanismes *rabo i *cola.

FMB

llangostí

llangostí

[ʎaŋgostí] llagostí subst, m. Crustaci de l'ordre dels decàpodes de diferents espècies – p. ex: de la família dels peneids (Penaeus kerathurus) o de la família dels acrídids (Penaeus camarote)–, amb les primeres antenes molt curtes i juntes, amb closca poc consistent d'un color grisenc, de forma semblant a la llagosta de mar, però molt més menut (de 10 a 15 cm.) i de color roig rosat i de carn molt apreciada. 

cast. langostino.

ETIM.: del llatí vulgar *lacŭsta, des del llatí clàssic locŭsta, mat. sign. La a de la síl·laba inicial de llagosta ha fet pensar que probablement la base d'aquesta forma (com de les altres variants romàniques) degué ser una forma llatina *lacŭsta produïda per analogia de lacus. Post. es va generar una forma masculina llagost i es va generar el diminutiu llagostí. Finalment alguns subdialectes van introduir un –n– per acostament o en paral·lel al cast. i per distingir el crustaci de l'insecte.

vegeu llagostí

llagostí

[ʎaɣostí] llagost, llagosta subst. m. 
Insecte ortòpter de la família dels acrídids, de diferents espècies, principalment la Stauronotus maroccanus: de cos més o menys massís, de colors terrosos, rogencs o verds, les antenes curtes, l'òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs i l'oviscapte molt curt; té dues de les cames molt llargues i potents, que li permeten saltar a gran distància.

cast. langosta, saltón, saltamontes.

ETIM.: del llatí vulgar lacŭsta, des del llatí clàssic locŭsta, mat. sign. La a de la síl·laba inicial de llagosta ha fet pensar que probablement la base d'aquesta forma (com de les altres variants romàniques) degué ser una forma llatina *lacŭsta produïda per analogia de lacus. Post. es va generar una forma masculina llagost i finalment es va generar el diminutiu llagostí.

llagostí

garreta

garreta

[garéta] sofraja subst. f. 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll.

ex: El va agarrar de la garreta i el va estirar.

cast. corva.

2. Referit als animals quadrúpedes, el buit o la part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll (al llaçó o garra de les cames de darrere) o al colze, anomenat també buit popliti.

ex: La garreta dels gossos quan són menuts...
cast.: jarrete, corvejón.

3. Peça o tall de carn de la garreta.

ex: Espere que la garreta de bou que m'has tallat no siga filosa com la del divendres passat!

cast.: morcillo

ETIM.: dim. de garra.
CMN

cullerot

[kuʎeɾɔ́t] capgròs, renoc subst. m. 1. Cullera més gran que les ordinàries de menjar, destinada a traure l'aliment o altra substància de l'olla o caldera i passar-lo als plats.
ex: Trau tu el cullerot, que ara mateix porte la cassola.

cullerot 1

cast. cucharón.
2. Larva aquàtica dels amfibis anurs; larva de la granota.
ex: De xiquets anàvem al Salt a pescar cullerots.

cullerot 2

cast. renacuajo. 

ETIM.: derivat augm. de cullera.
MAFS, SA, JC, FMB

polit

[polít] polida (f.) [políða] titot, dindi, gall dindi o gall de les Indies subst. 1. Depurat, pulcre, refinat; que no té imperfeccions. cast. pulido, fino. 
2. Au gal·linàcia Meleagris gallopavo, generalment de color negre vellutat amb irisacions a les plomes grosses, amb el cap i coll nus i coberts de carúncules vermelles així com la membrana erèctil que té sobre el bec i que s'anomena moc.

ex: Els americans mengen polit per la seua festa d'acció de gràcies. 

cast. pavo. 

ETIM.: substantivació de polit, part. passat de polir, en el sentit de ‘elegant, bonic’.
malnom d'Oliva
FMB

polit meleagris gallopavo

mabra

[máβɾa] mabre, mabret, mabreta subst. f. 1. Peix de l'orde dels perciformes i de la família dels espàrids (Lithogathus mormyrus, Pagellus mormyrus), de cos pla, de color blanc argentat, gris o marró clar, amb bandes o faixes transversals marrons més fosques o negroses damunt l'esquena i de través i amb els flancs i el ventre platejats.

ex: Esta nit soparem unes mabretes que el pare ha pescat.

cast. herrera, mármol

mabres pagellus mormyrus

2. Tros de pedra gros; en general, objecte de més grossària que la corrent (documentat a Menorca). Per analogia: dona gran d'estatura amb un comportament immadur.

ex: Mabra, que estàs feta una mabra!

Etim.: de mabre, feminitzat. mabre variant dissimilatòria de marbre, aplicada al peix per semblança del seu aspecte blanc i faixat de negrós amb la pedra marbre.

MCGM