dimecres, 21 de setembre del 2011

enfitar

[aɱfitáɾ] v. tr. i pronIndigestar, empatxar; estar fart.
ex: Es va enfitar de tant de menjar figues.
cast. ahitar, empachar
ETIM.: del llatí vulgar *infīctare, der. freqüentatiu del llatí infīgĕre 'aficar, omplir, clavar, fixar', participi infixus, vg. infictus, en el sentit de 'enclavat, atapeït'

enfit

[aɱfít] subst. m. Indigestió; empatx produït per excés de menjar o per aliments mal digerits.
cast. empacho. 
ETIM.: del llatí infīctu, ‘aficat, farcit’.

Trencar l'enfit

llevar l'enfit, traure l'enfit Ritual ancestral per combatre la indigestió. S'executa amb una oració i amb un mocador amb una mida determinada, Els continguts en són secrets i tant sols es poden transmetre el Dijous o Divendres sant per una persona que ho sàpia fer. La fe en l'eficàcia del ritu és imprescindible, tant de qui el fa com de qui el rep, per tal que siga efectiu. És més no tots (els que saben l'oració i el ritu) saben llevar l'enfit.  
vegeu enfit i enfitar
NLL, VCP, JM, JNG

menejar

[meneʤáɾ]  v. 1 tr. Moure alguna cosa d'una banda a l'altra. 
ex: No meneges tant el cap, que et faré un trasquiló!
cast. menear, revolver.
2. pron. figurat Obrar de pressa, amb promptitud. 
ex: Si no et meneges et furtarà la nóvia!
cast. menearse
3 Moure's, fer diligències, per a aconseguir alguna cosa. 
ex: Si vols la beca, comença a menejar-te!
4 Tractar o intervenir en un assumpte.
ex: No gose menejar-me. No *vullc llançar a perdre el negoci.
cast. menear, manejar
ETIM.: variant de manejar amb probable influx de menar.
hipòtesi:
D'un possible verb llatí *manicare, construït amb el subst. manus i la terminació sufixada -icare, que expressa acció.

*relonge

[reɫɔ̞́ɲʤe] vulgarisme relotge rellotge subst. m. Instrument destinat a comptar i a mesurar el pas del temps, a assenyalar l'hora que és i a indicar el compte de les hores i d'altres unitats de temps. 
ex: Mon *uelo em va regalar el seu *relonge de cadena.
cast. reloj
ETIM.: del llatí horologĭum, i aquest, del gr. ωρολογιον (hōrológion), mat. sign., comp. de hṓra 'hora' i lógion 'que diu', de légō 'dir', a través de l'orolotge, lo rolotge.
hipòtesi:
El so [n] sembla ser fruit de la dissimilació d'una geminació i d'una metàtesi: [rellɔ̞́ʤe] > [renlɔ̞́ʤe] > [reɫɔ̞́ɲʤe].

Menjar hores

loc. verbal Estar obsessionat amb el temps,mirar sempre el rellotge.
ex: Deixa de mirar el *relonge, pareix que menges hores! 
RM