[reɫɔ̞́ɲʤe] vulgarisme relotge rellotge subst. m. Instrument destinat a comptar i a mesurar el pas del temps, a assenyalar l'hora que és i a indicar el compte de les hores i d'altres unitats de temps.
ex: Mon *uelo em va regalar el seu *relonge de cadena.
cast. reloj.
ETIM.: del llatí horologĭum, i aquest, del gr. ωρολογιον (hōrológion), mat. sign., comp. de hṓra 'hora' i lógion 'que diu', de légō 'dir', a través de l'orolotge, lo rolotge.
hipòtesi:
El so [n] sembla ser fruit de la dissimilació d'una geminació i d'una metàtesi: [rellɔ̞́ʤe] > [renlɔ̞́ʤe] > [reɫɔ̞́ɲʤe].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada