divendres, 15 de juliol del 2011

corriola

[koriɔ̞́la] subst. f. politja Cilindre de poca altura, que pot girar al voltant d'un eix i té una canal buidada tot al llarg de la seva superfície lateral per on es fa passar una corda, a un extrem de la qual obra la potència i a l'altre la resistència.
cast. polea.
ETIM.: d'origen incert, probablement és una alteració de carriola, de la família de carro. (GDLC)
Derivat del radical del llatí cŭrrĕre, ‘córrer’; però no es veu clara la forma llatina que pot haver donat origen al mot català. El sufix -eŏlu -eŏla és diminutiu i s'aplica a radicals substantivals i adjectivals, però no a radicals verbals. Això indueix a pensar que curriola podria venir d'un *currĕolu, ‘carret’, dim. de curru,‘carro’, o tal volta d'una altra forma diminutiva *curricĕolu originada per canvi de sufix de curricŭlu, ‘carret’. (DCVB)
Ferramenta de ferro en forma de cilindre, pel que passa una corda, i serveix per pujar objectes i materials. La majoria de pous tenen corriola; a l´obra ja quasi en desús davant l'aparició del muntacàrregues.
PSM

font

[fɔ́nt] subst. f. 1. Lloc on l'aigua subterrània brolla o ix a la superfície de la terra.
2. Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d'una o més canals o aixetes per on ix l'aigua.
ETIM.: del llat. fŏnte, mat. sign.
Fonts d'Oliva i del terme:
Font de l'Om
Font del Garrofer
Font de Maria Rosa
Font del Rubiol
Font de Puça
Font del Xiricull
Font de Sant Antoni
Font del Merdero (Al carrer Serrans)
Font d'Isquierdo (o dels Tramussos)
Font del Bon Any (Està situada al Camí/avinguda de la Font d'en Carròs, es diu del bon any, per què mon pare i la meua àvia deien que només eixia o brollava els anys més plujosos.)
Font *Salà (La Font Salà, és una font igual com les altres, el que passa és que al tindre més iode del normal li dona eixe toc de saladet, però és un salat diferent a de la sal de la mar. Ara en l'estiu és quan més naix aigua. / Sofre , té sofre)
Font del Rotovero (De Ròtova. Cal recordar que en un espai molt pròxim, a l'inici d'una pujada que hi ha paral·lela al carrer Eres de Quan, hi havia una font, on molta gent del poble anava a poar i se l'emportava amb marraixes per a beure a casa.... Pel que recorde de menut, sembla que es van fer analítiques en un moment donat i la font va ser closa per higiene.)
PF, PSM, FMB, MCGM, NLL, CMN, AM, JB, MAFS

bestreta

[bestréta] subst. f. Acte de bestraure o aportar capital per endavant.
cast. anticipo
De bestreta o a la bestreta: per endavant.
ETIM.: format pel part. passat de bestraure; del llat. vulg. *tracĕre, des del llatí trahĕre, ‘arrossegar’, ‘estirar’ amb el prefix bes- (del llat. bĭs, ‘dues vegades’).
diàleg dels informants:
–L'expressió "a la bestreta" la feia servir ma mare en el mateix sentit que té actualment i que sembla un cultisme d'importació.
–"Patir de bestreta", abans de que et vinga el mal anar penedint-te.
JNG, MCGM