font

[fɔ́nt] subst. f. 1. Lloc on l'aigua subterrània brolla o ix a la superfície de la terra.

2. Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d'una o més canals o aixetes per on ix l'aigua.

ETIM.: del llat. fŏnte, mat. sign.

Fonts d'Oliva i del terme:

Font de l'Om

Font del Garrofer

Font de Maria Rosa

Font del Rubiol

Font de Puça

Font del Xiricull

Font de Sant Antoni

Font del Merdero (Al carrer Serrans)

Font d'Isquierdo (o dels Tramussos)

Font del Bon Any (Està situada al Camí/avinguda de la Font d'en Carròs, es diu del bon any, per què mon pare i la meua àvia deien que només eixia o brollava els anys més plujosos.)

Font *Salà (La Font Salà, és una font igual com les altres, el que passa és que al tindre més iode del normal li dona eixe toc de saladet, però és un salat diferent a de la sal de la mar. Ara en l'estiu és quan més naix aigua. / Sofre , té sofre)

Font del Rotovero (De Ròtova. Cal recordar que en un espai molt pròxim, a l'inici d'una pujada que hi ha paral·lela al carrer Eres de Quan, hi havia una font, on molta gent del poble anava a poar i se l'emportava amb marraixes per a beure a casa.... Pel que recorde de menut, sembla que es van fer analítiques en un moment donat i la font va ser closa per higiene.)

PF, PSM, FMB, MCGM, NLL, CMN, AM, JB, MAFS