vinatxa

[vináʧa] vinassa subst, f 1. Vi fort; vi de mala qualitat; vi picat. 
ex.: No entenc com pots beure eixa vinatxa. És horrible!
cast. vinazo. 
2. Solatge del vi, dins el cup o dins la bóta. 
cast. heces, lías. 
3. Vi últim que es trau d'una bóta, espés i fort, a causa dels solatges.  
4. Conjunt de rapa, pell i pinyolí dels grans de raïm premsats 
cast. casca, orujo. 
5. Suc extret de la brisa premsada i que es barreja amb sucre, melassa o esperit perquè tinga més força.
cast. vinaza. 
ETIM.: del llatí vīnacĕa, ‘coses de vi’, potser a través de l'italià vinaccia.

entreverat

[entɾeveɾát] entreverada (f.) [entɾeveɾá] entrevirat adj. 1. Mesclat de diferents colors que no es confonen.

ex. Te'n recordes d'aquell gos entreverat que tenia?

2. Referit a la carn, sobretot a la cansalada, peça barrejada de magre i de greix.

ex. Posa-me-la ni massa magrosa ni massa greixosa Això és! Entreveradeta.

3. per ext. Situació o personalitat ambigua.

ex. L'home aquell i les seues maneres! Era una miqueta entreverat, no?

cast. entreverado

ETIM.: del ll. *intervariatu, mat. sign.
vegeu entreverar
PSM

colmello

[kolméʎo] subst. m. Grossària d'algunes hortalisses i verdures (pebreres, tomaques…). 

ex. Eixes pebreres tenen massa colmello i no són bones per farcir-les.

ETIM.: incerta. Potser d'un diminutiu del ll. cŭlmen > *culminiculu. Coromines (DCELC II, 835) documenta colmo i la variant colme en el sentit de 'cim d'una muntanya' a la comarca del Maestrat (Artana) i li atribuïx un origen mossàrab. En el nostre sentit específic no en tenim cap referència. Tot i que la forma cast. que s'hi acosta –colmillo– en el sentit d'ullal o clau té una etimologia diferent (del ll. columella).

MCGM, FP

morrongo

morrongo

[moróŋgo] pebrot de morro de bou subs. m. 1. Varietat de Capsicum annuum. A diferència dels fruits d'altres varietats té un sabor suau, un cos carnós amb una forma característica entre quadrada i rectangular.

cast. pimiento morrón, de bonete o de hocico de buey.

ex. Com magradaven les coques de morrongo de la *uela!

2. Protuberància amb aspecte irregular i amb formes arredonides.

ex. Li va eixir un bon morrongo.

3. morronga (f.) Dit d'un xiquet o d'una xiqueta amb un to alhora afectiu i menyspreador.

ex. Només és un morrongo i mira tu!

ETIM.: derivat de morro d'origen incert, potser d'una base onomatopeica murr-, expressiva d'una posició dels llavis en forma de botzina. Segons uns, d'una forma llatina o gòtica murrus, mat. sign. segons altres, d'una forma basca murru, mat. sign. El sufix -ngo podria derivar del sufix llatí -nicus 'que pertany o que té forma de'. El diccionari de la RAE només en dona un significat en castellà: gat, col·loquialment.

vegeu pebrera

cacaua

[kakáwa] cacau, cacauet  subst. f. 1. Fruit i llavor de la cacauera consistent en un llegum de clovella forta i gratellosa i de bessons blancs, arredonits, oliosos i amb un punt de dolçor; la solen menjar torrada o fregida amb sal.

ex. Va! Posa'm una cervesa i un platet de cacaues.

cast. cacahuete, maní.

2. vulgarisme Penis, sobretot en llenguatge infantil.

ex. Ai, el meu xic, que va *en la cacaueta a l'aire!
3. Expressió de sorpresa o d'aquiescència, amb ironia.
ex. Ah, cacaua! Ara sí que l'hem feta bona!

ETIM.: des del cast. cacahuete, d'origen americà, del nàhuatl tlalkakáwatl 'cacau de terra', comp. de tlal·li 'terra' i kakáwatl 'cacau', en femení.
VCP, LLN

cacaues

vegeu cacauera, cacauer

tellós

[teʎós] tellosa (f.) [teʎóza] adj. Dur, mancat de blanor, de suavitat. 

cast. duro.

ex.: Els cigrons no estan ben fets,han quedat tellosos. 

ETIM: derivat de tella, del llatí tēgŭla, ‘teula’. 

vegeu tello

APM

enllevir-se

[anʎevíɾse o [anʎiβíɾse] v. pron. Endurir-se.
ex: Si banyes las creïlles *en *auia, s'enlleviran.
ETIM: incerta.
Hipòtesi; del llatí lĕve 'lleuger', per confusió amb 'dur' més el prefix en- que expressa canvi d'estat. vegeu enllevit
APM, CMN

enllevit

[anʎevít] o [anʎiβít] enllevida (f.) adj. Estat d'alguns ingredients quan han perdut la textura que tenien només acabats de fer al foc o de coure.

ex: Bo, jo em referia a les creïlles quan ja estan cuites, es gelen i es fan endurides, enllevides.
ETIM: incerta; des del participi de passat del verb enllevir-se.
Hipòtesi; del llatí lĕve 'lleuger', per confusió amb 'dur'.
vegeu enllevir-se
APM, CMN

penca

penques

[péŋka] subst. f. 1. Nom aplicat a les fulles, tiges, branques o pecíols grossos i carnosos de certes plantes; la part més carnosa de la fulla de certes plantes, adherida o més pròxima al tronc.

cast. penca.

2. Fulla de card, fulla d’una penquera o carxofer bord Cynara scolymus; fulla bulbosa de la carxofera.

cast.: cardo. 

3. Tira ampla i relativament gruixuda que hom treu d'alguna cosa. Una penca de cansalada; part llarga i ampla de l'abadejo quan es ven. 

ETIM.: d'origen incert, potser d'un primitiu fulla pe(d)enca, derivació de pes, pedis 'peu', ja que les penques solen sortir directament del peu; o del llatí *penĭca, ‘coa’, derivat de penis, segons G. de Diego.

NOTA: La penca és un ingredient molt emprat a la gastronomia d'Oliva: amb l'arròs caldós, amb l'arròs al forn, amb els fideus, en salmorra…

vegeu penquera

pebrera

[peβɾéɾa] subst. f. 1. Pebrer, planta que fa els pebres (sentit original).

cast. pimentero

pimentó, pebre, pebrot, bajoca 2. Fruit de la pebrerera, planta solanàcia del gènere Capsicum; l'espècie més coneguda és el Capsicum annuum, els fruits de la qual són allargats i de color roig o verd, i blanc quan no són ben madurs.

ex: Mare! Faràs pebreres en *samorra?

cast. pimiento, ají.

3. fig. Nas gros. 

ex: Quina pebrera tenia! Te'n recordes d'això?

4. Recipient destinat a tindre-hi el pebre o pólvora de condiment.

cast. pimentera.

malnom d'Oliva

ETIM: del llatí pĭpĕre, fruit de diferents plantes piperàcies orientals del gènere Piper, generalment de gust picant, que s'importava en l'edat mitjana i servia com a condiment i en aplicacions medicinals. El sufix -era és la marca del sentit original, que expressa conjunt de.

NOTA: La cuina d'Oliva l'empra en tota una gama de plats: les pebreres farcides, l'espencat, en salmorra, a les coques, a la paella…
vegeu pebrerera, morrongo

pebreres

espencat

[aspenkát] esgarrat, esgarradet, escalivada subst. m. Plat culinari confegit amb pebreres roges (o verdes) i albergines torrades (atabollades) al foc (a la brasa), al forn o a la planxa, fetes a trossos, adobades amb oli d'oliva i acompanyades amb all cru i abadejo.

ETIM: des del participi de passat del verb espencar 'esqueixar i arrabassar una branca' en cast. desgajar.
vegeu pebrera, *albargina, tabollar

diàleg dels informants:
– *Albargina i pebreres roges i verdes. Cuites al forn o a la brasa. És lleva la pell i les llavors de les pebreres i s'esgarra per a mesclar-ho.

– 2 pebres rojos, 1 albergina, oli d'oliva, abadejo (opcional) Ou dur (opcional)

– Es diu esgarrat/esgarradet a l'aspencat que du baejo? Hi ha qui s'ho mescla amb tonyineta o ou dur amb oli i *baejo *asgarraet molt xicotet.

– Per a l'espencat, el més necessari és la pebrera i l'albergínia. Hi ha gent que posa ceba, tomaca o un allet també. A més si posem "baejo" serà un esgarraet.
MMP, VL, NLL. CMN, JC

espencat (font: Menjars d'Oliva)

Ni té os ni espina…

Ni té os ni espina

i baix del llençol s'enfila...

Què és?

resposta: la pasta bona de fer coques

comentari d'una informant:

Què bo! No havia caigut i mira que és una de les imatges que més gravades tinc de la meua infància! La pasta de les coques fermentant dins del llit!

SA, APM

segó (2)

pa de *segó (font: Viquipèdia)

[seɣó] sègol, ségle subst. m. Planta herbàcia gramínia anual, semblant al blat, però de qualitat inferior; (Secale cereale), de canya d'un metre fins en dos, de fulles linears, primes i planes i d'espiga llarga, que constitueix un cereal molt apte per a la muntanya.

cast. centeno.

ETIM: del llatí secăle, mat. sign.
A Oliva se solen confondre sègol i segó sobretot quan es fa referència al pa. El pa negre i el de segó (integral) solien rebre el genèric 'pa de segó' i es recorda com senyal d'alimentació de baixa qualitat pròpia del temps de la fam.

camp de sègol (font: Viquipèdia) 

segó (1)

segó (font: Viquipèdia)

[seɣó] subst. m. Conjunt de pells mòltes dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta o de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals.

cast. salvado. 

ETIM: d'origen discutit, molt probablement del llatí secŭndu, ‘segon’ (per ser resultat de la segona porgadura del gra o d'una segona mòlta). 

pataqueta

[patakéta] subst. f. 1. Pa cuit en forma de mitja lluna, més menut que la pataca; pa menut. 

ex: Fan unes pataquetes més bones al forn del cantó! 

2. fig. Manteniment de vida.

ex: Està mal ara per ara això de guanyar-se la pataqueta.

pataqueta

ETIM.: de l'americà de les Antilles patata, per la semblança del panet amb la forma de la creïlla; el sufix diminutiu -eta marca la grandària en un cert sentit però de vegades només té un simple valor afectiu.

MCGM

banyar

[baɲáɾ] v. 1. tr. Ficar, posar dins l'aigua o un altre líquid (algú, el cos o una part d'ell, o alguna cosa) i tenir-l'hi durant un quant temps per efectes higiènics o medicinals, o una cosa per preparar-la o modificar-la per qualque ús industrial o artístic. 

ex: Banyava les peces en gasolina per a llevar-los l'oli de motor.

cast. bañar

2. tr. Mullar abundosament, cobrir d'una capa de líquid. 

ex: Banya bé la taula i la netejaràs millor.

3. per analogia Efecte o semblança produït per algun element com ara la llum. 

ex: La llum de la lluna banyava els caramulls dels tarongers.. 

4. tr. Tocar l'aigua de la mar, d'un llac, etc. (algun indret). 

ex: La mar banya la costa del nostre terme.

5. Referit a un producte de rebosteria remullat amb licor.

ex: Què bo que està el rotllo banyat!

ETIM.: del llatí balnĕare, mat. sign.

noteu que:

Fins fa poc, entrar a la mar, al riu, a una bassa… voluntàriament era prendre el / un bany. banyar-se era fer-ho involuntàriament o parcialment.
diàleg dels informants:
–Fer-se una sopa: banyar-se amuntó.

–Significat de mullar-se o banyar-se la roba, per la pluja, per haver xafat una basseta del carrer etc...

–Dita:Qui peixet vulga menjar, el culet s'haurà de banyar.

–Qui vullga peixet s'ha de banyar el culet.

VCP, PSM, RM, JB, XL

trumfar

[tɾuɱfáɾ]  v. intr. 1. En certs jocs de cartes, tirar trumfo; véncer amb un trumfo o atot una carta d'un altre coll o pal. 

ex: Va trumfar a la primera mà.

cast. triunfar.

2. En pastisseria el procés d'estovament de la massa durant la cocció per efecte del rent. 

ex: Quan veges que la coca trumfa una miqueta, apagues el forn.

ETIM.: pres del llatí triumphare, 'véncer'.

vegeu trumfo

freixura

[fɾeʃúɾa] subst. f.  Entranyes, especialment pulmons. 

ex: No li poses freixura a la xica, que sinó ni toca l'arròs.

cast. asadura, bofes

ETIM.: d'origen incert, però probablement del llatí tardà frixūra 'freginat', derivat de frigĕre ‘fregir’.

Encara se sol posar la freixura dels animals de carn en algunes classes d'arròs caldós.
JC

*samorra

[samóra] salmorra subst. f. Aigua saturada de sal; solució aquosa de sal amb la qual es pot tractar aliments per tal de conservar-los. 

ex: Tomaques, pebreres, cebes, penques… i raïmet de pastor en *samorra. Què bo!

cast. salmuera. 

ETIM.: el llatí sal mŭrĭa 'salmorra', que donà primer salmora, salmorar i després salmorra per influx de morro i el sufix -orro, -orra. Post. caiguda de la [l] per simplificació de l'agrupació consonàntica i per lexicalització.

CMN, JC, MCGM

*samorra (font: Kiko de Xàbia)

garreta

garreta

[garéta] sofraja subst. f. 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll.

ex: El va agarrar de la garreta i el va estirar.

cast. corva.

2. Referit als animals quadrúpedes, el buit o la part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll (al llaçó o garra de les cames de darrere) o al colze, anomenat també buit popliti.

ex: La garreta dels gossos quan són menuts...
cast.: jarrete, corvejón.

3. Peça o tall de carn de la garreta.

ex: Espere que la garreta de bou que m'has tallat no siga filosa com la del divendres passat!

cast.: morcillo

ETIM.: dim. de garra.
CMN