[tɾuɱfáɾ] v. intr. 1. En certs jocs de cartes, tirar trumfo; véncer amb un trumfo o atot una carta d'un altre coll o pal.
ex: Va trumfar a la primera mà.
cast. triunfar.
2. En pastisseria el procés d'estovament de la massa durant la cocció per efecte del rent.
ex: Quan veges que la coca trumfa una miqueta, apagues el forn.
ETIM.: pres del llatí triumphare, 'véncer'.
vegeu trumfo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada