[kaɾaméʎs] escaramells escarafalls subst. m. pl. Demostracions exagerades, insinceres, de reprovació, de refús.
ex: Quins caramells que fa, com és d'exagerada, ho fa tot molt gros.
cast. aspavientos.
ETIM.: incerta; podria ser que compartís etimologia amb caramell i caramella, del llatí calamĕllu, ‘canyeta’.
Documentat per Joaquim Martí i Gadea com escaramells a Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Ge (1912-18: II, 191). Marià Aguiló el documenta al seu diccionari en l'expressió Moure un caramell: moure soroll, armar gresca (Val., ap. Aguiló Dicc.).
Cal denotar els paral·lelismes fònics entre escaramells i escarafalls, amb un sol grup sil·làbic divergent, el tònic, pel que fa a l'obertura i al nucli: [mé-] vs. [fa-].
MCGM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada