dilluns, 26 de juny del 2017

capdeferro

[kaβðefέro] plur. capdeferros subst. Membre, confrare, de la confraria de Jesús Natzaré a la Setmana Santa.
Ex. Als xiquets, el pas que més els agrada és el dels capdeferros. Els recorda les pel·lícules de romans.
Etim. de l'expressió descriptiva del casc (cap de ferro) que fa part de l'uniforme dels legionaris romans amb el qual van vestits una part dels confrares i els membres de la banda de tambors i cornetes de la confraria.
Capdeferros (Font: Oliva, història fotogràfica)

Diàleg dels informants:
La denominació és efectivament pel casc, però no per l'actual sinó per l'antic, que era un casc que cobria completament el cap i tapava quasi tota la cara.
MLC, KMV
Capdeferro - uniforme antic (Font: Oliva, història fotogràfica)


sentit

[sentít] sentida 1. ser sentit adj. Molt sensible als reprotxes, a les reprensions, a les desconsideracions.
cast. quisquilloso, sentido.
 Ex. És tan sentit que de no res es posa a plorar.
2. estar sentit adj. Fort de tast, molt condimentat o salat.
Ex. Allò ni hi havia qui s'ho menjara de tant sentit com estava.
Etim.: del part. pass. de sentir, substantivat.

combregar

[kombɾéɣaɾ] v. 1. tr. Administrar el sagrament de l'Eucaristia (a algú). esp Administrar el viàtic; viaticar (els malalts).
cast. dar la comunión 
2. intr. Rebre el sagrament de l'Eucaristia.
cast. comulgar
3. intr. fig. Esser participant convençut (de certes idees, escoles, sectes, etc.) Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona, ésser participant d'aquestes idees, etc.  cast. comulgar
3 combregar (o fer combregar) amb rodes de molí fig Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants. 
4. (substantivat) m. Viàtic, i la comitiva que porta el viàtic a un malalt.
cast. viático
Combregar general: processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits en llurs domicilis. 
ETIM.: del llatí vulgar *commĭnĭcāre, var. de commūnĭcare, ‘comunicar’ 'compartir', der. de commūnis 'comú'.
diàleg de l'informant
Això de la comunió que diu Joan, si mal no recorde era el dia de sant Vicent a la matinada i es dia "combregar de malalts i impedits".
NLL, MLC

Pel món, com Miquela

Locució contextualitzada. Expressa el fet o la voluntat d'anar-se'n, de desaparéixer, d'abandonar l'entorn familiar. Miquela (a hores d'ara no sabem qui és) ho va fer en algun moment de la història local i n'és punt de referència.
Ex. Ja estic farta de que em tracteu com si fóra l'últim pet de l'orgue. Un dia d'estos me n'aniré pel món, com Miquela!