obra

[ɔ́βɾa] subst. f. Treball i tasca de construcció o de reparació d'edificis, murs, etc.
Ex: Anar a l'obra és un treball molt pesat.
ETIM: del llatí ŏpĕra, acusatiu plural de ŏpus 'obra'.
És l'obra per antonomàsia.
vegeu obrar, anar a l'obra, obrer, fer obra

espatlar

[aspanláɾ] v. tr. Malmetre, fer malbé; posar en mal estat; ester malament, físicament o psíquica.

Ex: Està molt espatlat. No viurà més de sis mesos.

cast. estropear.

espatlar-se v. pron. Fer-se mal en una caiguda.

Ex: No puges a la pallissa que t'espatlaràs!

cast. deslomarse.

ETIM.: del llatí medieval spatŭlare, mat. sign., derivat de spatŭla ‘espatlla’.

Frare, frare, encomane…

-Frare, frare, encomane…

-Què mana l'orde?

-Que vaja a cal *conde.

-A què?

-A lo que jo manaré.

-Què mana vosté?

És un joc infantil amb el que jugàvem amb la uela […] I ens feia fer alguna cosa (caminar a gates/pegar culades etc...).

MSN

fic

[fík] subst. m. Granet o excrescència carnosa que ix a la pell, principalment de les mans i de la cara.

Ex: Tenia un fic molt llig a la cara.

ETIM.: del llatí fīcu, ‘figa’.

És un troçet de pell (tipo berruga) que normalment ix al coll.

MJLV

O en altre lloc... jo ho he escoltat en el mateix sentit, però també al costat de l'ull, a la cuixa, etc.

MLC

Cult. pop.—La medicina vulgar coneix diferents maneres de guarir els fics de les mans, segons la gent supersticiosa. A Mallorca n'hi ha principalment dues: fer damunt els fics una creu amb saliva dejuna, i també comptar-los tocant-los d'un en un amb el dit i procurant no pensar-hi més (Manacor). A Menorca diuen que els fics desapareixen si se'ls renten amb pell de cussa; també es pot acudir al procediment d'encomanar-los a un altre, agafant dues fulles de mata i posant-les encreuades enmig d'un camí: el qui se les endugui amb els peus, aplega els fics o les berrugues del qui ha fet la creueta, i aquest en roman exempt (Tres. Avis, 1928, pàg. 99 i 106) –DCVB.

*malíccia

[malíksia] subst. f. Malícia; indignació, sentiment de ràbia; irritació.
Ex: No puc dominar-me; quan el veig m'entra una *malícsia…!
cast. rabia, irritación.
ETIM : pres del llatí malĭtĭa, ‘maldat’.
JC

figot

[fiɣɔ́t] subst. figota (f.) ximple, beneït, algú sense malícia, algú que no s'adona de res del que passa al seu voltant.

Ex: No entén la ironia, és una figota.
JMN

*grup

[gɾúp] subst. m. vulg., per crup: Diftèria.
Ex: Va estar molt malalteta, tenia *grup.
ETIM: pres del fr. croup, mat. sign.

Eixir-se'n pel colleró

Estar molt flac, més que prim; semblar un animal tan flac que sembla que, si se li posa el colleró, se n'eixirà per ell.

Ex: Si no menja més de n'eixirà pel colleró.

colleró

[koʎeɾó] subs. m.  Classe de collera de bèstia, de més grossària que la collera ordinària.

Ex: Posa-li el colleró a l'haca.

cast. collerón. 

A molts de pobles fan distinció entre la collera, que s'obre per baix, y el colleró, que s'obre per dalt. (DCVB)

Ser de la Font

loc. verbal Ser molt cabut. El malnom col·lectiu dels habitants de la Font d'En Carròs és: cabuts.

Ex: Xe, pareixes de la Font; no atens a raons!

XL

Dansà d'Oliva

Anirem a les danses
al carrer de Major
i vindrà Marieta
"en" el seu mocador.
Mocador de pesseta
"jiponet" de paper:
tot això qui "heu" paga?
el senyor Taüter.
El senyor Taüter
és un home molt gros
que va per les "teulaes"
rosegant un os.
Variants
A ballar a les danses
al carrer Major
eixirà Marieta
amb el seu mocador,
mocador de seda
i amb el seu.....
sabates blanques
i collar d'argent.
JB
El senyor Cadirer
MLC

La pastora Catalina

La pastora Catalina
li regala al Jesuset
tarongetes de la Xina
totes en un ramellet.
ETM