dimarts, 24 de maig del 2011

espatlar

[aspanláɾ] v. tr. Malmetre, fer malbé; posar en mal estat; ester malament, físicament o psíquica.
Ex: Està molt espatlat. No viurà més de sis mesos.
cast. estropear.
espatlar-se v. pron. Fer-se mal en una caiguda.
Ex: No puges a la pallissa que t'espatlaràs!
cast. deslomarse.
ETIM.: del llatí medieval spatŭlare, mat. sign., derivat de spatŭla ‘espatlla’.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada