[kaʃkáɾ] v. tr. (vulg.) cascar 1. Pegar (amb força), donar colps violents.
Ex.: Li'n va *caixcar una que el va deixar tremolant.
2.. v. pron. Engolir amb pressa; menjar.
Ex.: Es va *caixcar una paella *sancera.
cast. cascarse, zamparse.
3. Masturbar-se.
Ex.: Se la caixcava en la pallissa.
ETIM.: del llatí *quasĭcare ‘trencar’.
ACP
Si no vaig errat, el so palatal fricatiu sord [ʃ] es representa amb x darrere del diftong au (com és el cas de disbauxa o rauxa; i amb ix darrere de les vocals a, e, o i u.
ResponEliminaPer tant, en este cas, la grafia hauria de ser caixcar (i el mateix en el cas de caixco.
La grafia és purament simptomàtica. En el nostre cas tan sols volem denotar que a Oliva no es pronuncia el diftong ai davant de la palatal fricativa. No intentem tampoc normalitzar el localisme.L'única forma correcta és "cascar".
ResponEliminaHome, en este cas és simptomàtica d'error ortogràfic... Si ho escrius caxcar, la pronúncia ha de ser /kaks'kar/, llevat que vegent la transcripció fonètica que inclous --que és el que he fet jo-- observem que havies volgut dir una altra cosa. Per tant, amb eixa mateixa transcripció i escrivint-ho bé, observarem que no pronuncies la i del dígraf.
ResponEliminaUna cosa és un error ortogràfic, com seria pretendre que la pronúncia de caxcar fóra la que indiques, i una altra cosa és una variant dialectal, com assenyales en sancera, que no té cap error ortogràfic, a pesar de no ser un mot admés normativament (per ara).
Per cert, a la Vall tampoc es pronuncia la i del dígraf i, que jo sàpia, escrivim baixar, aixada (ací tampoc pronunciem /...'ada/ sinó /'a/), o caixa, per exemple, perquè sabem que és un dígraf que representa el so [ʃ] (tot i que dialectalment no sempre és un dígraf).
Arguments indefugibles. Rectifiquem.
ResponElimina