papar

[papáɾ] v. 1. tr. Engolir sense mastegar. 

ex: Papava sense tocar vora.

cast.: tragar

2. tr. vulgarisme Menjar.

ex: Se n'ha anat a papar.

cast.: jalar

3. pron. vulgarisme Veure, escoltar sense cap criteri ni moderació.

ex: Es posa davant de la tele i s'ho papa tot.

cast.: tragarse

4. tr. No entendre

ex: És canviar al francés i no papar-ne ni una.

cast.: no entender ni papa

5. pron. Creure qualsevol cosa.

ex: És molt simple. Ja li pots dir una bola que s'ho papa tot. 

ETIM: del llatí pappare 'menjar'

pap

pap (1)

[páp] subst. m. 1. Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells entre la gola i l'estómac; expansió voluminosa terminal de l'esòfag, on s'emmagatzemen els aliments. 

ex: El pardalet tenia el pap ple de llavoretes.

cast.: buche

2. per extensió. Part compresa entre la barba i el coll. 

ex: Què gros s'ha fet! Mira quin pap… I quina panxa!

cast. papera, lamparón. 

3. per extensió.Ventrell, estómac de persona o d'animal.

ex: I ell, al pap! No para mai de menjar!

ETIM: derivat del llatí infantil pappare 'menjar'.

pap (2)

retxitxinat

[reʧiʧinat] retxitxinada (f.) adj. Recuit, passat. 

ex: Me'n vaig a pel dinar que el tindré retxitxinat... 

ETIM: construït amb xixina 'carn picolada' (amb el prefix re- 'més que…, dues vegades' i el sufix -at/-ada de participi de passat) probablement des del cast. chichina. evolució de cecina, i aquest, del llatí vulgar caro *siccina 'carn assecada' (GDLC); o del nahua chichina, 'chupar algo o tomar sahumerio de olores con cañas' que passa al castellà col·loquial d'Hondures com 'excrement humà' (DRAE).
També escrit: rexixinat.

diàleg de l'informant: 

Quan el menjar està passat, l'arròs esclatat o el bullit gelat. 

APM