dimarts, 29 de maig del 2012

papar

[papáɾ] v. 1. tr. Engolir sense mastegar. 
ex: Papava sense tocar vora.
cast.: tragar
2trvulgarisme Menjar.
ex: Se n'ha anat a papar.
cast.: jalar
3pron. vulgarisme Veure, escoltar sense cap criteri ni moderació.
ex: Es posa davant de la tele i s'ho papa tot.
cast.: tragarse
4. tr. No entendre
ex: És canviar al francés i no papar-ne ni una.
cast.: no entender ni papa
5. pron. Creure qualsevol cosa.
ex: És molt simple. Ja li pots dir una bola que s'ho papa tot. 
ETIM: del llatí pappare 'menjar'

pap

pap (1)
[páp] subst. m. 1. Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells entre la gola i l'estómac; expansió voluminosa terminal de l'esòfag, on s'emmagatzemen els aliments. 
ex: El pardalet tenia el pap ple de llavoretes.
cast.: buche
2per extensió. Part compresa entre la barba i el coll. 
ex: Què gros s'ha fet! Mira quin pap… I quina panxa!
cast. papera, lamparón. 
3per extensió.Ventrell, estómac de persona o d'animal.
ex: I ell, al pap! No para mai de menjar!
ETIM: derivat del llatí infantil pappare 'menjar'.

pap (2)

retxitxinat

[reʧiʧinat] retxitxinada (f.) adj. Recuit, passat. 
ex: Me'n vaig a pel dinar que el tindré retxitxinat..
ETIM: construït amb xixina 'carn picolada' (amb el prefix re- 'més que…, dues vegades' i el sufix -at/-ada de participi de passat) probablement des del cast. chichina. evolució de cecina, i aquest, del llatí vulgar caro *siccina 'carn assecada' (GDLC); o del nahua chichina, 'chupar algo o tomar sahumerio de olores con cañas' que passa al castellà col·loquial d'Hondures com 'excrement humà' (DRAE).
També escrit: rexixinat.
diàleg de l'informant: 
Quan el menjar està passat, l'arròs esclatat o el bullit gelat. 
APM