borró

[boró] subst. m. 1. Granissor produïda en la pell per l'acció del fred, d'una malaltia, d'una emoció, etc
Ex: Mira quin borró m'ha entrat de sentir-te!
2. Canya de sorra o canya d'arena (Ammophila arenaria) és una espècie de planta gramínia de la família de les poaceae que està a les platges.
Etim.: del llatí bŭrra, 'borra'.
MAFS

borra

[bóra] subs. f. Conjunt de fibres curtes d'una matèria tèxtil—cànem, cotó, llana, lli, etc.—que se separa de la floca en l'acte de filar o de perxar. Servia per tal de farcir els matalafs.

Ex: Mare, se n'ìx la borra del matalaf!

cast. borra.

ETIM.: del llatí bŭrra, amb el mateix significat.
vegeu matalaf

diàleg dels informants:

–"Borra", ho posaven dins d'una funda que feia de matalàs.

–També diem "borra" al pilotet de pols "lligada" que es fa quan agranem la casa (si no agranem tots els dies...).

SA, MCGM

xe

[ʧé] o [ʧέ̞] interj. Usada per expressar molt diversos sentiments, com admiració, entusiasme, alegria, enuig.

Ex: Xe, què fas? (amb e tancada). Xe, quina passà m'has fet! (amb e oberta, expressió de disgust)

cast. (sud-americà) che.

ETIM.: probablement resultat d'una palatalització de pse, interjecció freqüent. Hi ha qui ha suposat que xe era una reducció de xic, cosa que no sembla probable (DCVB).

CMV

xi

[ʧí] interj. variant de xe o forma reduïda de xic.
Ex: Xe, xi! Quan de temps!
CMV

A deshora

[aðezɔ́ɾa] loc. adv. de temps A una hora inoportuna, intempestiva; molt tard.

Ex: Demà no aplegues tan a deshora.

ETIM: deshora compost del prefix negatiu des- i del substantiu hora.

vegeu A hora horada

Tonadeta de Pasqua de Resurrecció

Acudiu, acudiu,
ratetes,ratetes al niu.
que el Nostre Senyor
ja viu.
Ratetes, ratetes,
eixiu del forat
que el Nostre Senyor
ha ressuscitat.
Versió aproximada
MAFS, OC

Cançó de bressol (1)

Ding, dong,
ding, dong.
Les campanes
de la Font.
Qui s’ha mort?
El rector.
Quin rector?
El del Cel.
Com li diuen?
Manuel,
Boca de sucre,
Boca de mel.

Tonadeta de joc per a nadons (1)

Serra, serra de la guerra:
el meu xic ja està en terra.
Serra, serra del molí:
el meu xic ja està ací.

Tonadeta de joc per a nadons (2)

Bernat, Bernat,
pega’t al cap
amb un coixí
sobredorat.

Tonadeta del Sereno

Sereno, mereno:
dis-me quina hora és.
La una, les dos,
ja van a tocar les tres.
El sereno ha mort un gos.
se l´han dut a l’hospital:
Les xiquetes de costura
se l’han fet amb oli i sal.
I continua en castellà:
El sereno de las once son,
sube a la escalera y apaga el farol.
El farol se apaga y vamos a dormir,
animas benditas que hacen por aquí
o
La pluma y la tinta para escribir.
MAFS

Tonadeta d’amagar-se

Conillet amagat
que la llebre va a passar.
Per de nit i per de dia
toca, toca l’Ave Maria.
Conillet, ja estàs ben amagadet?
CMN

Tonadeta per a jugar a la Gallineta Cega

- Gallineta cega, què has perdut?
- Una agulla i un canut.
- Busca per terra.
- No ho trobe.
- Busca pel terrat.
- No, no, que em faré gat!
- Busca per la *ximenera.
- No, no que em faré negra!
- *Pues, busca qui t’ha pegat.

Tonadeta per a fer cosquerelles

Quan vages a comprar carn,
no la compres ni de per ahí,
ni de per ahí, ni de per ahí,
ni de per ahí, per ahí, per ahí!!!!