dimecres, 27 de desembre del 2017

pirma

pirma
[píɾma] pilma subs. f. Emplastre medicinal confortant. 
ex. Està desllomat, pobret. Posa-li una pirma.
cast. bizma, emplasto, cataplasma, parche. 
Etim. del gr. ἐπίθεμα (llatí epithĕma), 'apòsit'. 
Documentat amb la grafia 'pirma' al Diccionario valenciano-castellano (1851) de Josep Escrig. 
RCN

bramar

[bɾamáɾ] 1. v. intr. Cridar, fer brams, l'ase o altres animals.
cast. rebuznar (dels ases), rugir (dels lleons), bramar (dels bous, etc.).
ex. Hi-hà, hi-hà… com bramen els burros.
2. Cridar fort, les persones.
cast. bramar, rugir.
ex. Brama tant que no sé què diu.
3. Cantar fent grans crits i desentonant.
cast. bramar, berrear.
ex. Com sempre. Borratxo… bramant pel carrer.
4. Plorar fort.
ex. El xiquet? Tota la nit bramant.
cast. berrear.
5. Parlar molt irracionalment.
ex. Eixe poctrellat només sap bramar.
cast. rebuznar 
6. Fer soroll fort la mar, l'aigua impetuosa o la tempesta.
cast. bramar.
7. Tindre sensació insuportable de cremor, picor, coentor.
ex. Em fa mal el tall? Digues que em brama.
Etim.: del germ. brammon, mat. sign. (DCVB), d'origen onomatopeic, comú amb altres llengües romàniques (GDLC).

dimarts, 26 de desembre del 2017

minso

[mínso] adj. m. i f. Que té poca grossària i consistència; escàs, exigu.
cast. endeble, desmedrado.
Etim.: incerta, probablement resultat d'un creuament de manso i míser.
comentari de l'informant
He escoltat moltes vegades la paraula "minso", eixe meló està minso.
MGJ

diumenge, 10 de desembre del 2017

tora

[tɔ́ɾa] subst. f. Estat de torpor, d'ensopiment, de poca agilitat mental, d'estupidesa.
ex. I cosint-cosint m'ha entrat una tora que, veges tu, m'he punxat.
Etim. desconeguda
comentaris dels informants:
Tindre "tora" ("o" ben oberta, que som d'Oliva): estar ensopit, adormissat... però amb un cert biaix pejoratiu. En efecte: quan per exemple estaves treballant i no se't veien massa ganes, o quan escoltaves algú trafegant per casa, i senties: "Xica, m'ha entrat una tora que estic que no avance res, 'avosaes'! Mira, així estic ara jo davant l'ordinador..." 
JM

Quina tora!

corriol

[koriɔ́l] subst. m. Au (Charadrius sp) de formes arredonides i potes llargues, que habita especialment en les platges o en les riberes de l'interior.
cast. andarrío
Per extensió: xiquet prim i menut, molt actiu.
ex. Està fet un corriol, no para mai.
Etim.: derivat del verb córrer.
comentari de l'informant:
Corriol (pardalet menut que es veu vora mar, normalment agrupat en tres, quatre o més pardalets, a vegades deu o dotze...) Sol alimentar-se a vora mar, on la mar trenca l'ona, amb insectes/ crustacis molt menuts que porten o dipositen les ones). Una curiositat, niuen entre els muntanyars fent un xicotet clotet en l'arena sense cap protecció afegida.
JB
Corriol