tora

[tɔ́ɾa] subst. f. Estat de torpor, d'ensopiment, de poca agilitat mental, d'estupidesa.
ex. I cosint-cosint m'ha entrat una tora que, veges tu, m'he punxat.
Etim. desconeguda
comentaris dels informants:

Tindre "tora" ("o" ben oberta, que som d'Oliva): estar ensopit, adormissat... però amb un cert biaix pejoratiu. En efecte: quan per exemple estaves treballant i no se't veien massa ganes, o quan escoltaves algú trafegant per casa, i senties: "Xica, m'ha entrat una tora que estic que no avance res, 'avosaes'! Mira, així estic ara jo davant l'ordinador..." 
JM

Quina tora!