divendres, 3 de febrer del 2012

*apaput

[apapút] puput palput subst. m. 1. Au de l'ordre dels coraciformes, de la família de les upúpides, espècie Upupa epops, de vora 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa o bru rosat, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap una cresta llarga d'un floc de plomes erèctils en forma de ventall, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat; és molt pudent 
cast. abubilla
*apaput
2. vulgarisme Pilositat genital femenina.
ex: I allí estava ella, tota arromangada mostrant *l'apaput.
ETIM.: del llatí upupa, mat. sign.
El gènere és variable: predomina el masculí. En el nostre cas el masculí ve de la confusió i l'atribució de la vocal de l'article femení la al radical, freqüent per vulgarisme: vegeu el cas a *anou
En valencià existeixen també les formes paput,  apuput i porput.

Posar-se bo

loc. verbal Sanar.
vegeu bo i *acurar-se

*astreleta

*astreleta
[astɾeɫéta] destraleta subst. f. Diminutiu de *astral; destral menuda. 
ETIM: des de *astral amb el sufix diminutiu/afectiu -eta. El canvi de vocal tònica genera una atracció de la [a] a l'articulació de la vocal tònica: [astɾaɫéta] > [astɾeɫéta].
vegeu *astral

*astral

*astral
[astɾáɫ] destral, *estral subst. f.  Instrument de tall més o menys corbat format per una fulla plana ampla de ferro acerat, de forma aproximadament trapezial en un cap i que en l'altre té un ull on encaixa el mànec que segueix el mateix pla de la fulla.; cast. hacha, destral. 
ETIM.: de destral (del llatí tardà *dextrāle, 'destral de mà', en oposició a altres ferraments semblants, més pesants, que s'havien de manejar amb totes dues mans, com la dolabra; derivat de dĕxtra, ‘mà dreta’); amb pèrdua de la [ð] per ser intervocàlica i amb assimilació de la [a] de l'article amb la [e] àtona de la primera síl·laba [laðestɾáɫ] > [laestɾáɫ] > [lastɾáɫ].
nota:
atxa
Cal distingir la destral de l'atxa, arma ofensiva cavalleresca, amb una certa semblança amb la destral, de la qual prengué l'origen.
APM

Tindre llengua *d'astral

loc. verbal Parlar sempre amb males paraules o de males maneres de tothom.
vegeu *astral
Entenc que ve que de tindre llengua de "destral" i que vol expressar que es té una llengua afilada, que talla, que fereix, que fa mal...
APM