diumenge, 3 de juny del 2012

propaganda

propaganda
[pɾopaɣánda] publicitat subst. f. 1. Manera d'influir en l'opinió pública a fi d'aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, comercials, etc. 
ex: No cal que em faces tanta propaganda que ja m'has convençut!
2 Mitjans (impresos, dibuixos, cartells, etc.) que serveixen per a propagar una cosa.
ex: Només entrar a ca la Malonda hi havia una propaganda de sabó.
ETIM: del llatí propaganda 'allò que ha de ser propagat, que ha de propagar-se', participi de futur passiu, n. pl. de propagare 'propagar', pres concretament de l'expressió Congregatio de propaganda fide, ‘congregació per a propagar la fe’.

doctrina

doctrina
[doktɾína] o [dotɾína] subst. f. 1. Matèria d'ensenyament. 
2. Conjunt de principis en una branca determinada de coneixements.
3. Allò que professa com a ver un savi, una escola, una secta, etc. 
4. Doctrina cristiana, o simplement doctrina: conjunt de veritats fonamentals de la religió cristiana que s'exposa i ensenya als infants i neòfits; per antonomàsia: catequesi de Primera Comunió.
ex: Només acabes la doctrina prendràs la comunió.
5. Catecisme, llibret on es recullen les veritats de la religió cristiana, normalment en forma de preguntes i de respostes.
ex: Agarra la doctrina que sinó el *retor s'enfadarà!
Locucions:
Saber la doctrina: saber les veritats fonamentals de la religió. 
Fer doctrina: ensenyar-la; se catequista. 
Anar a doctrina: assistir a les explicacions del catecisme o doctrina cristiana. 
ETIM: pres del llatí dōctrīna, mat. sign.