capdeferro

[kaβðefέro] plur. capdeferros subst. Membre, confrare, de la confraria de Jesús Natzaré a la Setmana Santa.

Ex. Als xiquets, el pas que més els agrada és el dels capdeferros. Els recorda les pel·lícules de romans.

Etim. de l'expressió descriptiva del casc (cap de ferro) que fa part de l'uniforme dels legionaris romans amb el qual van vestits una part dels confrares i els membres de la banda de tambors i cornetes de la confraria.

Capdeferros (Font: Oliva, història fotogràfica)

Diàleg dels informants:

La denominació és efectivament pel casc, però no per l'actual sinó per l'antic, que era un casc que cobria completament el cap i tapava quasi tota la cara.
MLC, KMV

Capdeferro - uniforme antic (Font: Oliva, història fotogràfica)

combregar

[kombɾéɣaɾ] v. 1. tr. Administrar el sagrament de l'Eucaristia (a algú). esp Administrar el viàtic; viaticar (els malalts).

cast. dar la comunión 

2. intr. Rebre el sagrament de l'Eucaristia.

cast. comulgar. 

3. intr. fig. Esser participant convençut (de certes idees, escoles, sectes, etc.) Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona, ésser participant d'aquestes idees, etc.  cast. comulgar. 

3 combregar (o fer combregar) amb rodes de molí fig Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants. 

4. (substantivat) m. Viàtic, i la comitiva que porta el viàtic a un malalt.

cast. viático. 

Combregar general: processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits en llurs domicilis. 

ETIM.: del llatí vulgar *commĭnĭcāre, var. de commūnĭcare, ‘comunicar’ 'compartir', der. de commūnis 'comú'.
diàleg de l'informant
Això de la comunió que diu Joan, si mal no recorde era el dia de sant Vicent a la matinada i es dia "combregar de malalts i impedits".

NLL, MLC

Déu provirà

loc. interjectiva exclamativa. Equivalent a la forma normativa 'Tant de bo!' i a 'Si Déu vol!'. ex. Ja m'agradaria a mi! Déu provirà! 

cast. ¡Ojalá! ¡Si Dios quiere! ¡Dios lo quiera! 

loc. desiderativa 

ex. Tu, fes-ho bé i en acabant Déu provirà. 

cast. Dios proveerá, Dios dirá

ETIM.: de proveir > *provir, del ll. provĭdēre 'atendre a, procurar allò que hom necessita, resoldre' Remet a l'atenció que Déu (la divina providència) posa a atendre allò que li correspon a l'home segons el seu pla i segons els mèrits d'aquest. 

NOTA. La forma ojalà [oχalá] – de l'àrab hispànic (l)aw šá lláh, 'si Déu vol' ha anat implantant-se amb força per influència del cast. tot i que el rastre de la incorporació recent es troba en la forma peculiar d'articular-la d'algunes persones no alfabetitzades en castellà que en feien *ocala [okála]. Cal reordar el rebuig del sistema fonètic de la nostra llengua als sons castellans [χ] –interpretat com [k]– i [θ] –interpretat com [s]–.

diàleg de l'informant 

Déu provirà. Expressió que fa entendre que el Nostre Senyor, en una situació mala, no deixarà que es compliquen les coses. 

AST

doctrina

doctrina

[doktɾína] o [dotɾína] subst. f. 1. Matèria d'ensenyament. 

2. Conjunt de principis en una branca determinada de coneixements.

3. Allò que professa com a ver un savi, una escola, una secta, etc. 

4. Doctrina cristiana, o simplement doctrina: conjunt de veritats fonamentals de la religió cristiana que s'exposa i ensenya als infants i neòfits; per antonomàsia: catequesi de Primera Comunió.

ex: Només acabes la doctrina prendràs la comunió.

5. Catecisme, llibret on es recullen les veritats de la religió cristiana, normalment en forma de preguntes i de respostes.

ex: Agarra la doctrina que sinó el *retor s'enfadarà!

Locucions:

Saber la doctrina: saber les veritats fonamentals de la religió. 

Fer doctrina: ensenyar-la; se catequista. 

Anar a doctrina: assistir a les explicacions del catecisme o doctrina cristiana. 

ETIM: pres del llatí dōctrīna, mat. sign.

cabiscol

cabiscol

[kaβiskɔ̞́ɫ] capiscol subst. m. 1. Xantre. Director del cant litúrgic en un cor catedralici o monàstic. 
ex: Fa cent anys que no tenim ací un cabiscol.

2. Apel·latiu afectuós donat a un xiquet entremaliat, hiperactiu. 
ex: I tu, cabiscol, no et meneges d'ací!

ETIM: del ll. caput scholae (cantorum) 'cap d'escola (de cantors).
diàleg de l'informant

Cabiscol: a mi m'ho dien quan sempre anava trafegant en mig de tots sense fer res. Llavors algú em dia, per exemple: "Tu, cabiscol, a vore vine cap ací i fes...".

JM

Ser un dimoni emplomat

loc. verbal Es diu d'una persona que té males intencions, que és mentidera, a la qual li agrada fer mal; també s'empra per referir-se a un infant entremaliat, malcriat.

ex: Si et fies d'eixe dimoni emplomat, tindràs més d'un problema.

ETIM: emplomat: guarnit de plomes. La iconografia antropomorfa del dimoni el representa nu i sense pèl. Cal suposar que imaginar-lo recobert de plomes el fa més amenaçant i més temible.

MCGM

Ser un *flare marmolador

loc. subst. També paréixer un *flare marmolador. Ser algú amb mal geni que protesta de tot; ser algú que sempre parla entre dents tot protestant.

vegeu *flare i marmolar

hipòtesis:

1. Per referència a la dialèctica agressiva que empraven alguns religiosos des de la trona, que amenaçaven amb càstigs, excomunions i condemnació eterna.

2. Per referència a les pregàries en veu baixa dites a tothora pels religiosos. 

*flare

[fláɾe] vulgarisme frare subst. m. Religiós pertanyent a certs ordes catòlics, especialment als mendicants (franciscans, dominics, agustins, carmelitans…); per extensió, clergue regular: religiós, monjo. 

cast.: fraile

ex: Sap molt. És que va estudiar *en els *flares.

ETIM.: del llatí fratre, ‘germà’
malnom d'Oliva

Santa Bàrbara bendita

Santa Bárbara bendita,

que en el cielo está escrita 

y en la tierra bautizada,

líbranos de esta "tronada". 

Esperit Sant no pot dormir 

perquè veu eixos tres núvols: 

un de pedra, un de foc,

i un de la mala ventura; 

que no em faça mal a mi, 

ni a ninguna "creatura".

Pregària de les tronades a Oliva

L'informant diu: Ma mare m´ha dit que eixa pregària ve de ben lluny, de la seua uela o més enrere...

MFS

Ou, ou, quina meravella!

(font: La Soca)

Esta nit és nat un Xic

de la més bella Senyora,

sens poder trobar abric,

a qui el cel i terra adora,

entre la mula i el bou,

Ou, ou,

restant sa mare donzella,

quina meravella!

Davall d’un roín portal

i de una pobra Mare

naix lo Rei universal

per a que lo món repare,

sens tenir tan sols un sou

ou, ou,

sinó la pura mamella,

quina meravella!

Lo infant no té bolquers

ni sa mare ab que comprar-los,

i Josep no té diners

ni troba de qui amprar-los,

ni en l’olla carn de bou,

ou, ou,

ni prou de pa en la cistella,

quina meravella!

Lucifer va tot torbat

per no entendre aquest misteri,.

de tot lo veig contrastat,

puix perdrà prest son imperi;

bramant ne va com un bou,

ou, ou,

bé podrà portar esquella,

quina meravella!

Adam i Eva cantant

estan ab molta alegria,

i Jesús està plorant

de fred dins de l'establia,

i l'estança tota es plou,

ou, ou.

sense carbó ni una estella,

quina meravella!

(Anònim Segle XVI Oliva, la Safor) 

Nadala treta d’un manuscrit del segle XVI –ara desaparegut– guardat a l'arxiu de l’església parroquial d’Oliva (Santa Maria?) que va copiar el canonge Roc Chabàs i que va publicar l’any 1886 a “El Archivo” (núm. 34:270). L'edició amb l'ortografia actual es troba al Cançoneret de Nadal de Manuel Sanchis Guarner (1960, 1973, 2006). Cantada per Josep-Lluís Valldecabres a l'enregistrament Nadal valencià II  (1980).

La Mare de Déu…

La Mare de Déu 

que pel món anava, 

amb oli del cresol 

a tots acurava. 

Quan a mi em feia mal la panxeta de menuda, ma uela em feia unes creuetes a la panxa amb oli d'oliva i em cantava el següent: […] I al final, no sé si era perquè em torbava amb la cançó i no recordava el mal o perquè funcionava, però el mal de panxa desapareixia. 

vegeu Oli en un cresol

NLL

*Maredadéu

[maɾeðaðéw] vulgarisme Mare de Déu, Marededéu subst f. 1. Maria, mare de Jesucrist.

ex: Que la *Maredadéu et protegisca!

cast.: La Virgen María.

2. Imatge de la Mare de Déu.

ex: Totes les *maredadéus representen la mateixa persona: la nostra Senyora.

ETIM.: de Mare de Déu, advocació de la Verge Maria com Mare de Jesucrist vertader home i Déu vertader, des de la proclamació d'este dogma pel Concili Ecumènic d'Efes (any 431). La devoció està tan arrelada a la nostra terra que hi és la denominació per antonomàsia. Festa: 1 de gener.

malnom d'Oliva: … de la Maredadéu

FMB

Sant Miquel s'emporta…

Sant Miquel s'emporta el berenar al cel 

Com que els dies són més curts, ja no cal berenar.

(Festa de sant Miquel, arcàngel: 29 de setembre)

diàleg dels informants 

–Mai ho havia sentit.

–Al Raval ho he sentit tota la vida... des de xiquet... 

–Jo sóc de la Vila, però sempre ho sentit i ma uela ho va dir l'altre dia. 

 JB, NLL, MTI, APM, MCGM

Com tinc el monyet rullet…

Tan xicotet que sóc, i tinc el monyet rullet, si em diuen a qui semble, jo diré que al Jesuset.

Tan xicoteta que sóc i tinc el cabell rullet, si em pregunten a qui semble jo diré que a Jesuset.

Durant les festes del carrer del Ninyo, a mitjans del segle passat, mon pare em contava que va dir el verset,  un verset que després he oït a moltes cases d'Oliva entre els més menuts. 

MASF, MCGM

Nota: El nom complet del carrer és del Niño Jesús de Praga, que és una imatge devocional pròpia de l'orde dels Carmelitans Descalços.

Festes del Carrer Ninyo, anys 50 (font: Oliva, història fotogràfica)

Santa Anneta

subst. f. topònim Nom afectiu del tossal (94 metres sobre el nivell de la mar) a les costeres del qual es troba Oliva i que domina la ciutat. Tossal de Santa Anna. No hi ha informació del nom anterior a la reconquesta cristiana. Dedicat a Santa Anna, esposat de Sant Joaquim i mare de la Verge Maria. Castell de Santa Anna. Al cim del tossal hi ha una construcció militar renaixentista (s. XVI) construïda per combatre els atacs dels pirates barbarescos.  Ermita de Santa Anna: Ermita dedicada a la santa, en ruïna. Eres de Santa Anna: Eres de batre que han desaparegut i que li han donat nom a una escola edificada a la seua superfície.

Als textos que parlen d'ella hi troben variacions de grafia: Santana, Sant'Ana, Santa Ana i Santa Anna (forma normativa). També és coneguda com la *montanyeta.
MAFS

Santa Anna (foto: Oliva, història fotogràfica)

*iglésia

[iɣlézia] subst. f. església 1. La congregació dels fidels que professen la religió de Jesucrist.

Ex.: El Nostre Senyor vol la seua *iglésia.

2. Govern eclesiàstic; conjunt de les persones i institucions que formen la jerarquia catòlica.

Ex.: Està encabotat en què la *iglesia té la culpa dels mals del món.

3. Edifici destinat a les cerimònies del culte.

Ex.: Veu vosté aquella *iglésia al final del carrer?

4. Un ús local del terme és el de designar l'església major, la primera parròquia, dedicada a l'Assumpció de Nostra Senyora, edificada sobre la mesquita sota esta advocació per voluntat del rei Jaume I en quasi tots els casos semblants durant la conquesta del Regne de València. La imatge de l'assumpció la Mare de Déu de l'altar major encara ho confirma. Tot i això la parròquia es coneix com Santa Maria o Santa Maria la Major per haver estat adscrita a la basílica romana de Santa Maria Maggiore de Roma.

Fins fa poc els olivans i les olivans distingien entre anar a la *iglésia, anar a Sant Roc o anar a Sant Francesc, les altres dues parròquies.

La pronunciació [azɣlézia] encara era freqüent a primeries del segle XX a la parla d'Oliva: 'la sglésia'. Va desaparéixer d'una banda per ser considerada un vulgarisme davant de l'ús comú del terme en castellà. No obstant això en queden testimonis escrits de fins el segle XVIII als arxius parroquials del poble a textos on alterna amb *iglésia.

ETIM.: del gr.-llatí ecclesia, mat. sign. En grec antic ἐκκλησία 'assemblea d'homes lliures amb dret de vot'.

*iglésia (font: Espiadomonis)