*iglésia

[iɣlézia] subst. f. església 1. La congregació dels fidels que professen la religió de Jesucrist.

Ex.: El Nostre Senyor vol la seua *iglésia.

2. Govern eclesiàstic; conjunt de les persones i institucions que formen la jerarquia catòlica.

Ex.: Està encabotat en què la *iglesia té la culpa dels mals del món.

3. Edifici destinat a les cerimònies del culte.

Ex.: Veu vosté aquella *iglésia al final del carrer?

4. Un ús local del terme és el de designar l'església major, la primera parròquia, dedicada a l'Assumpció de Nostra Senyora, edificada sobre la mesquita sota esta advocació per voluntat del rei Jaume I en quasi tots els casos semblants durant la conquesta del Regne de València. La imatge de l'assumpció la Mare de Déu de l'altar major encara ho confirma. Tot i això la parròquia es coneix com Santa Maria o Santa Maria la Major per haver estat adscrita a la basílica romana de Santa Maria Maggiore de Roma.

Fins fa poc els olivans i les olivans distingien entre anar a la *iglésia, anar a Sant Roc o anar a Sant Francesc, les altres dues parròquies.

La pronunciació [azɣlézia] encara era freqüent a primeries del segle XX a la parla d'Oliva: 'la sglésia'. Va desaparéixer d'una banda per ser considerada un vulgarisme davant de l'ús comú del terme en castellà. No obstant això en queden testimonis escrits de fins el segle XVIII als arxius parroquials del poble a textos on alterna amb *iglésia.

ETIM.: del gr.-llatí ecclesia, mat. sign. En grec antic ἐκκλησία 'assemblea d'homes lliures amb dret de vot'.

*iglésia (font: Espiadomonis)