florit

florit (font: Elena Martín)

[floɾít] floridura 1. subst. m. Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especial-ment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics, formant-hi una capa cotonosa; capa de vegetacions criptogàmiques, a manera de polseta o borrissol, que es formen damunt la superfície d'un cos.

ex: Aquella paret tan humida estava plena de florit.

cast. moho.

2. adj. florida (f.) [floɾíða] Que té floridura. 

ex: No veus eixos pelets negres? Este pa està florit, home! 

cast. mohoso, enmohecido.

ETIM: derivat del participi de passat de florir.

vegeu florir

florir

[floɾíɾ] v. 1. intr. Fer flor les plantes. 

ex: Els cirerers han florit massa prompte.

2. intr. Aparéixer les flors. 

ex: Ja florix la primavera.

3. intr. fig. Prosperar, estar en ple vigor.

ex: Estic content. El negoci ha florit.

cast: florecer 

4. pron. Cobrir-se de floridura.

ex: Posa al sol eixa tela o sinó es florirà.

cast. enmohecerse. 

5. tr. Cobrir de floridura; fer eixir floridura.

ex: Si no bufa el vent, la humitat farà florir les taronges.

cast. enmohecer. 

ETIM: del llatí tardà florīre des del llatí clàssic florēre, mat. sign. 

*malvar

[malváɾ] possible castellanisme fer malbé, malejar v. 1. tr. Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa d'algú o d'alguna cosa. 

ex: Tot va ser ajuntar-se *en ell i el va malvar.

2. tr, i pron. Adulterar o empitjorar les condicions d'algun objecte, especialment comestible. 

ex: La mel es malva *en la saliva.

cast: malvar, malear

ETIM: derivat regressiu de malvat, del llatí vulgar malifatius 'desgraciat', comp. de malus 'dolent' i fatum 'destí', que donà l'ant. malvatz, cas recte de la declinació, influït pels participis en -at, -ada.
vegeu Llançar a perdre

*templat

[templát] templada (f.) [templá] possible castellanisme adj. 1. Temperat (sentit original).

cast. templado.

trempat, eixerit 2. m. Valent, animós; atractiu, ple de de potències (intel·lectuals o físiques).

ex: No havia vist mai un xic tan templat. Es casaria *en ell!

cast. gallardo, animoso.

ETIM: del llatí temperatu participi de passat de temperāre 'moderar, temperar'; de la idea d'equilibrar i vigoritzar el cos humà passà a tenir altres aplicacions als metalls, vidre, etc. per designar-ne la bona consistència, la bona disposició.

NOTA: A 2 l'ús en masculí va lligat a la marca semàntica del model de masculinitat tradicional: força equilibrada, bon caràcter, salut i bellesa masculina.