pebrera

[peβɾéɾa] subst. f. 1. Pebrer, planta que fa els pebres (sentit original).

cast. pimentero

pimentó, pebre, pebrot, bajoca 2. Fruit de la pebrerera, planta solanàcia del gènere Capsicum; l'espècie més coneguda és el Capsicum annuum, els fruits de la qual són allargats i de color roig o verd, i blanc quan no són ben madurs.

ex: Mare! Faràs pebreres en *samorra?

cast. pimiento, ají.

3. fig. Nas gros. 

ex: Quina pebrera tenia! Te'n recordes d'això?

4. Recipient destinat a tindre-hi el pebre o pólvora de condiment.

cast. pimentera.

malnom d'Oliva

ETIM: del llatí pĭpĕre, fruit de diferents plantes piperàcies orientals del gènere Piper, generalment de gust picant, que s'importava en l'edat mitjana i servia com a condiment i en aplicacions medicinals. El sufix -era és la marca del sentit original, que expressa conjunt de.

NOTA: La cuina d'Oliva l'empra en tota una gama de plats: les pebreres farcides, l'espencat, en salmorra, a les coques, a la paella…
vegeu pebrerera, morrongo

pebreres