[ʎakáɾ] v. 1. tr. i pron. Tacar, embrutar amb taques.
ex: Es va llacar tota la camisa.
cast.: manchar
2. loc. verbal Estar o anar llacat: dur taques, estar brut.
ex: Anava com tot llacat, com un miserable.
ETIM: del llatí lacus 'llac' per analogia amb la forma circular irregular dels llacs.
MCGM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada