[ʎaká] subst. f. 1. Taca molt aparent.
ex: Duia ana llacada en tota la corbata.
cast.: manchurrón, lamparón.
2. Llot que deixa una riuada en retirar-se dels camps inundats.
3. Massa molt fina de calç o guix, o de calç barrejada amb arena, o de guix amb terra, que servix per a emblanquinar o per a unir pedres o filades de rajoles.
cast. lechada.
ETIM: derivat de llaca 'Fang que deixa la pluja als camps'.
vegeu llacar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada