banyar

[baɲáɾ] v. 1. tr. Ficar, posar dins l'aigua o un altre líquid (algú, el cos o una part d'ell, o alguna cosa) i tenir-l'hi durant un quant temps per efectes higiènics o medicinals, o una cosa per preparar-la o modificar-la per qualque ús industrial o artístic. 

ex: Banyava les peces en gasolina per a llevar-los l'oli de motor.

cast. bañar

2. tr. Mullar abundosament, cobrir d'una capa de líquid. 

ex: Banya bé la taula i la netejaràs millor.

3. per analogia Efecte o semblança produït per algun element com ara la llum. 

ex: La llum de la lluna banyava els caramulls dels tarongers.. 

4. tr. Tocar l'aigua de la mar, d'un llac, etc. (algun indret). 

ex: La mar banya la costa del nostre terme.

5. Referit a un producte de rebosteria remullat amb licor.

ex: Què bo que està el rotllo banyat!

ETIM.: del llatí balnĕare, mat. sign.

noteu que:

Fins fa poc, entrar a la mar, al riu, a una bassa… voluntàriament era prendre el / un bany. banyar-se era fer-ho involuntàriament o parcialment.
diàleg dels informants:
–Fer-se una sopa: banyar-se amuntó.

–Significat de mullar-se o banyar-se la roba, per la pluja, per haver xafat una basseta del carrer etc...

–Dita:Qui peixet vulga menjar, el culet s'haurà de banyar.

–Qui vullga peixet s'ha de banyar el culet.

VCP, PSM, RM, JB, XL