[reβaʎáɾ] v. 1. tr. Llançar amb força, amb violència; llançar enlaire.
ex: Li va reballar de braç la botella en tot l cap.
cast. arrojar
2. pron. Llançar-se amb força cos i tot.
ex: Es va reballar un bac que tot pensàvem que no la contava.
cast. arrojarse, tirarse
ETIM.: segurament alteració de rebel·lar.
JC, CMN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada