mullar

[muʎáɾ] banyar, sucar v. 1. tr. Posar una cosa dins un líquid i tornar-la'n traure (la ploma en el tinter, el pa en la llet…).
ex: Mullava la molleta en el rovell de l'ou i …al pap! 
2. Fer esdevenir moll, cobert o impregnat d'aigua o d'un altre líquid. 
ex: Si mulles bé l'argila es reblanirà.
3. pron. Intentar; comprometre's.
ex: Si algú es vol mullar, que parle… jo no!
5. fig. Traure profit d'alguna cosa.
ex: Diuen que en política tots mullen.
6. intr. Tindre una relació sexual, des del punt de vista masculí.
ex: Anit la va conéixer i anit mateix va mullar!
ETIM.: del llatí vulgar mŏllĭare, ‘reblanir, fer moll, estovar’.
CMN, JB