[kɾéʃens] o [kɾéʃenks] subst. m. pl. creixen (sing.) 1. Créixens vers Planta de la família de les crucíferes: Nasturtium officinale, de flors blanques agrupades en raïms i fruits en síliqua. Es cria en zones humides i vora les séquies; té propietats medicinals.
cast. berros.
2. Créixens bords Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Apium nodiflorum), de fulles pinnaticompostes i de flors disposades en umbel·la. També Helosciadium nodiflorum.
cast. berraza.
ETIM.: segons Meyer-Lübke, REW 4770, del gàl·lic *cresso -ōne, mat. sign., com el fr. cresson; segons Jud, del gòtic *krasja. Meyer-Lübke impugna aquesta darrera opinió fundant-se que el prov. kresos no pot venir fonèticament de *krasja. (DCVB i DAVC)
d'origen incert, probablement d'una base preromana centreeuropea *krassiono-, kressione, difícil de precisar. (GDLC)
Mon pare li diu a esta planta, (que es veu a la font d'Isquierdo o dels tramussos) creixens, tot i que al mirar-ho a l'enciclopèdia pense que exactament són crèixens bords.
El creixen ver (o creixen a seques) és el que en castellà es diu "berros" una verdura semblant als "canonigos" que trobeu embossats a mercadona.
FBM
 |
| créixens bords apium nudiflorum |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada