bragó

[bɾaɣó] braó subst. m. 1. En l'home, part del braç compresa entre l'espatlla i el colze, és a dir, el braç pròpiament dit.

Ex: A moltes dones els agraden els hòmens amb bons bragons.

cast. morcillo, muñón.

2. Força muscular; força corporal, vigoria; valor, coratge.

Ex: Que porte ell el cabàs que té bon bragó.

cast. nervio.

ETIM.: del germ. brado, ‘tros de carn’. (DCVB)

del fràncic brado 'part carnosa del cos; pernil'; de l'aplicació a les parts vigoroses del braç i la cama de l'home i d'alguns animals, passà a significar 'força física' i 'valor'. (GDLC)

Hipòtesi: El fonema velar aproximant epentètic [ɣ] modificà l'etimològic [ð] per analogia amb el significat de bragat 'valent'.

JM