[taɾkím] subst. m. Solatge d'un dipòsit d'aigua; llot que les aigües estancades depositen en el fons, que les riuades deixen sobre els camps que inunden, utilitzat com a adob en agricultura.
ex: Este peix fa gust de tarquim.
cast. tarquín, cieno, lodo.
ETIM.: probablement de l'àr. hispànic *tarkîm 'amuntegament de llot', der. de l'àr. rákam 'amuntegar'.
CMN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada