[poðɾiméɾ] podrimener subst. m. 1. Conjunt de coses podrides, corrompudes, brutes (en sentit material i moral).
ex. El món de la política és un podrimer!
2. Lloc on es troben o on estan dipositades aquestes coses.
ex. La pallissa estava feta un podrimer.
cast. pudridero, cochambrería, sentina, estercolero.
ETIM.: der. d'un ll. vg. *putrīmen, -īnis, alteració del ll. putrēdo, -ĭnis 'putrefacció, corrupció', der. de putrēre 'podrir'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada