[fuléɾo] castellanisme fulera (f.) [fuléɾa] subst. i adj. Persona presumida amb un cert grau de supèrbia.
ex: Mira quina fulera està feta.
ETIM.: del castellà fulero des del germànic ful 'fals, fallit'.
En castellà no té, no obstant això, el mateix sentit.
fulero -ra adj. i m. i f. 1. [ chapucero ] barroer -a, matusser -a. Tiene unas manos tan fuleras que todo lo rompen. ® Té unes mans tan barroeres que tot ho trenquen.
2. [ persona falsa ] mentider -a, farsant. No puedes confiar en él porque es un fulero. ® No pots confiar en ell perquè és un mentider.
diàleg dels informants:
–Quan una xicona és molt presumida i ho demostra (sempre amb sentit positiu i connotacions positives).
–Jo gaste moltíssim la paraula fulero o fuleret aplicat als homes, però no amb tan bon significat. Més bé vol dir presumit amb mala sombra, prepotent, arrogant.
–Sense voler ofendre, fulero és com pixaví.
NLL, ACP, MGM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada