Andana

[andána] subst. f. Anunci d'una defunció fet pel pregoner anant per tota la població, de cantonada en cantonada i a les cruïlles dels carrers –excepte al carrer del difunt–, amb so de campaneta.

destinataris	Confrares [kofɾáðes] i confraresses [kofɾaðézes], de totes les confraries [kofɾaðíes]!
invitació	el que *vullga assistir a l'enterro
difunt	del nostre germà (-na) …
malnom	el … (la …, de …)
parents	Home de … (dona de …, fill de …, filla de …, germà de …, germana de …)
adreça	Que viu al carrer …
data i hora	és hui a les …
lloc	a la *iglésia de …	en …
acte litúrgic	*en missa!	A continuació la missa!
acte de caritat cristiana	Per caritat un Pare Nostre [padɾenwéstɾo] i un Ave Maria, que Déu vos ho pagarà!
acabament	Descanse en pau

És un costum que s'és perdut a moltes viles valencianes (Benissa, Dénia, Pego…) tot i que és viu a Oliva. 

En estar en mig de la plasa tots se pararen y tocant los verguers y andadors les campanetes se publicà la andana..., llegint lo dit Antoni Mulet escrivà dita andana y publican-la Alonso Sanchis, verguer y andador ab alta e inteligible veu. doc. Dénia, a 1625 (Chabás, Roc (1887) El Archivo, i, 149).

ETIM.: possiblement d’una simplificació d’una forma no documentada *andan^da derivat de l’acció que fa l’andador (del llatí  *ambŭlātor) ‘Home que està al servei d'una confraria o altra corporació per anar a donar avisos, fer cobrances o complir altres encàrrecs a domicili’ (DCVB).

Diàleg dels informants

– … del nostre germà

Fernando Mas Rodrigues,

Fernando Pebrera,

home de *Viçantica la Garcia.

Serà hui, a les 5 i mitja,

a l'església de Santa Maria.

Descanse en pau.

Així va ser el de mon *huelo

–Abans es deia també "amb missa". Abans els soterrars de diumenges no tenien missa i la missa es feia dilluns. La forma de donar a conéixer el difunt és diversa: se sol afegir el malnom, i una cosa que també s'ha perdut és el domicili del difunt...

–A més, tal com ha dit MLC, es feia referència al malnom de la família per clarificar de qui es tractava.

PSM, FP, MLC, JJ