[makɾeɣút] malcreguda (f.) [makɾeɣúða] malcreient, desobedient adj. i subst. Que no atén, no complix o no executa allò que li manen. Fa referència especialment als infants.
ex. No puc en ella! És una malcreguda!
ETIM.: del participi passat del verb creure precedit del prefix mal- 'mancat de, que no té'.
vegeu creure 11 i 12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada